En els darrers anys, el concepte coliving s’ha popularitzat com una alternativa moderna i col·laborativa a l’habitatge tradicional, principalment perquè cada cop, i no només els joves, es fa més difícil l’accés a l’habitatge. El coliving podríem dir que bàsicament consisteix en el lloguer d’una habitació amb bany propi dins d’un edifici que disposa de serveis i espais comuns per a la resta d’inquilins, que inicialment aquest concepte anava dirigit a gent jove, però la pràctica del coliving creix també com a opció en popularitat quan s’arriba a l’edat de la jubilació, i és el que ara s’anomena coliving sènior, oferint una solució innovadora per a les persones grans, no dependents, que busquen una jubilació activa, comunitària i, sobretot, sostenible.

Què és el coliving sènior? Doncs és un model d’habitatge compartit que combina espais privats, que poden ser habitacions, apartaments o espais més grans, amb unes zones comunes dissenyades per a fomentar la convivència i la socialització. A diferència de les residències tradicionals per a la tercera edat, el coliving sènior es basa en la participació activa dels residents i en els valors, la sostenibilitat i el suport mutu. 

Aquest model s’adapta especialment a aquelles persones majors de 60 o 65 anys, que no són dependents i desitgen poder seguir mantenint una vida independent, però que no volen viure soles o prefereixen evitar l’aïllament social que sovint acompanya la jubilació. 

El coliving sènior ajuda a combatre la solitud no volguda, un dels principals problemes que afecta les persones grans. La convivència amb altres residents fomenta les relacions interpersonals, crea xarxes de suport i millora d’aquesta manera la qualitat de vida, perquè, tot i que cada resident té el seu espai privat, el fet de compartir les zones comunes i les activitats conjuntes ofereix un equilibri perfecte entre independència i suport comunitari. En alguns models de coliving sènior el fet de compartir recursos com cuines, sales de lectura o jardins, redueix costos i afavoreix la sostenibilitat, per això diuen que el coliving és una opció assequible per a molts i també és més ecològica.

Quant costa viure-hi? Doncs dependrà de molts factors. La seva ubicació, les prestacions de serveis que ofereixi, la categoria de les seves instal·lacions... Actualment en els pocs que estan en funcionament, podríem trobar opcions des dels 500 euros al mes fins a 1.200 euros i fins i tot més si són dels que anomenem alt estànding, però ha d’oferir com a mínim servei de bugaderia i cuina que poden ser individuals o compartides, i zones d’esbarjo, gimnàs, piscina, spa... depenent  de la categoria de l’immoble o conjunt residencial.

Aquest model s’està desenvolupant en diferents parts del món, incloent-hi Catalunya, on han sorgit iniciatives com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. Per exemple, projectes com Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols o La Borda a Barcelona, incorporen models de convivència que molt bé poden ser adaptats al coliving sènior.

Tot i els nombrosos beneficis, aquest model encara afronta alguns reptes com ara l’accés a finançament, ja que la creació de colivings requereix inversions importants i sovint cal recórrer a les institucions públiques o privades. També hem d’admetre que suposa un canvi de mentalitat respecte a les formes tradicionals d’habitatge i molt em temo, que sobretot als nuclis petits on la convivència és més natural i desimbolta, farà falta cert temps perquè aquest sistema sigui acceptat àmpliament.

Resumint, el coliving i principalment el coliving sènior és una alternativa innovadora i prometedora que ofereix una solució a alguns dels principals reptes del procés d’envelliment: la solitud no desitjada, els costos elevats de mantenir un habitatge propi, i sobretot la necessitat en alguns casos de suport comunitari. Amb un enfocament basat en la col·laboració i la sostenibilitat, aquest model té el potencial de transformar la manera com vivim la jubilació i en molts casos fent-la més plena i significativa. 

Adaptar-se a aquest nou paradigma és clau per afrontar els canvis demogràfics del futur i alhora garantir una vida digna i a la vegada independent i activa per a les persones grans.