El darrer episodi de sequera que ha viscut el nostre país no pot quedar en anècdota. Cal extreure’n aprenentatges per poder anticipar solucions davant d’uns episodis cada cop més recurrents. L’aigua és un element vital per a la vida, en el món rural, a més, és clau per al motor econòmic que suposen l’agricultura i la ramaderia. I, amb elles, la producció d’aliments de proximitat que ens atansen a l’objectiu de la sobirania alimentària.

Per això, situacions excepcionals com el tancament del Canal d’Urgell per primera vegada a la seva història han de ser un punt d’inflexió. Ens ha de fer comprendre que la modernització del regadiu és clau perquè respon a la pregunta de com podem fer, com a societat, un ús més eficient d’un bé escàs com és l’aigua. I a la vegada és un pas essencial per a la sobirania alimentària i per augmentar les oportunitats de la plana de Lleida.

Davant dels episodis de sequera reiterats, també hi ha qui s’ha preguntat quin és l’impacte de l’escassetat d’aigua sobre les experiències viscudes de les dones rurals a Catalunya. Aquesta és precisament la pregunta que la investigadora Ariadna Romans i Torrent ha plantejat en un estudi anomenat Dones i sequera a la Catalunya rural, que ha estat mereixedor de la beca d’estudis feministes Natividad Yarza 2023 convocat per la Fundació Irla i que es presentarà a la nostra ciutat aquest divendres 25 d’octubre, a les 18.30 hores, al local social de l’Ateneu.

Sembla evident que l’escassetat d’aigua es viu de maneres diferents al món rural i al món urbà, per la seva diversitat d’usos. Tampoc és menor entendre com es viu la sequera des de les diferents perspectives que conviuen al món rural i la perspectiva de les dones –també la de les dones pageses i ramaderes–, n’és una de rellevant. Enfortir-nos com a societat davant els efectes del canvi climàtic també passa perquè totes les veus siguin escoltades. I per això, cal tenir present la realitat del món rural català per definir com i cap a on actuar i per trobar aquelles mesures de prevenció i d’adaptació de la sequera que puguin donar un millor resultat i siguin més comprensives de la realitat del país.