La pagesia ha sortit als carrers donant l’alerta sobre la situació que viu el sector i que posa en risc la supervivència de les explotacions agràries. És una reivindicació que ha sumat les simpaties d’una societat que no sempre és conscient de la importància del treball al camp, de la producció de proximitat i sostenible, i de la sobirania alimentària. La pagesia de les nostres terres troba força esculls per dur a terme una tasca tan essencial com és la producció d’aliments. La normativa que els hauria de protegir, com la Llei estatal de la cadena alimentària, permet la venda a pèrdues i fa lícit allò que poques activitats econòmiques poden sostenir: vendre per sota del preu de cost. L’encariment generalitzat de preus dels diferents recursos porta les explotacions agràries a una situació insostenible. Tampoc no hi ajuden, com el mateix sector denuncia, l’excés de burocràcia, la plaga de conills o els tractats que permeten l’entrada a Europa de productes que no compleixen els estàndards mínims exigits al Vell Continent. 

Cal escoltar el clam de la pagesia targarina i urgellenca i cal trobar-hi solucions. La Generalitat ha entomat les principals demandes de la pagesia. Per exemple, per contribuir a la reducció de la càrrega burocràtica aviat es posarà en marxa un portal únic per facilitar els tràmits als pagesos. La setmana passada, el Senat va aprovar a proposta d’Esquerra Republicana demanar al Govern de l’Estat que ampliï les ajudes per la sequera als regants del Canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, productors de cereal, farratges i hortalissa, que fins ara han quedat exclosos de les subvencions per sequera. També va aprovar demanar la participació activa del Govern espanyol en les inversions per a la modernització del Canal d’Urgell, una actuació imprescindible per a la nostra comarca i per al país, i més en temps de sequera. Cal també anar a l’origen del problema: la llei estatal de la cadena alimentària no està garantint que la pagesia rebi un preu just per allò que produeix. I també és necessari que els partits catalans mostrin al Parlament Europeu el seu rebuig als acords de lliure comerç entre la Unió Europea i tercers països que afavoreixen la competència deslleial i castiguen els nostres pagesos i ramaders. Molta feina per fer, sí, per això és imprescindible el compromís de tothom per fer-la.