Segons el Ministerio corresponent a la hisenda i administracions públiques i amb dades del 2016, la despesa per habitant i per demarcacions (segons ells per províncies) és, en euros, la següent:

Barcelona 67
Girona 109
Lleida 80
Tarragona 88

O sigui que, d’entrada, és curiós o horrorós depenent de com ho veiem, que a la demarcació catalana on hi ha el nombre més gran de persones és el lloc on hi ha menys inversió. I encara ho és més de flagrant i demostratiu de la nostra malaltissa dependència el fet que els ajuntaments, en el seu conjunt destinen “una mitjana del 6,9 % del seu pressupost a la cultura, és a dir, l’esforç pressupostari que realitzen és proporcionalment 10 vegades més gran que el del Govern de la Generalitat. Assumeixen, també, un 70 % del total d’euros per habitant destinats a la cultura”, tot això segons l’informe del CONCA del juny de 2018. Des d’aleshores ha plogut, però poc, hem estat pandèmics, hem tingut sequera en molts àmbits, i la sagnia dels nostres impostos que marxen i no tornen s’ha mantingut o incrementat. No cal que us digui als qui em llegiu i coneixeu que la meva confiança en la nova Conselleria de Cultura és pràcticament zero i estic convençut que maldaran per revertir tot allò que s’havia intentat de fer pel que fa a llengua, i el suport i reconeixement internacional a la cultura pròpia del país.

Però l’esforç dels municipis ha estat fonamental en el manteniment de l’oferta cultural de base, democràtica i pública durant la crisi econòmica i la covidiana que va venir després, i això ha portat en alguns casos a la creació d’un mapa de creació cultural molt més distribuït territorialment, amb la creació o consolidació de referents culturals que, de forma policèntrica, ens han ajudat a passar el desert, com per exemple el Temporada Alta a Girona i Salt, la Fira de Teatre al Carrer a casa nostra, a Tàrrega, Xarxa de Centres d’Art, Festival Deltebre Dansa i d’altres.

No podem descartar tampoc les aportacions del sector privat que han donat lloc a festivals o espectacles d’èxit rotund, com per exemple el Vijazz a Vilafranca del Penedès, que conec prou bé, o la gran tasca que ofereix la Fundació Carulla a tot el nostre territori nacional. A Lleida per exemple, l’escena musical té molta sort amb les jornades a l’Antares, on, sovint amb allò que se’n diu la taquilla inversa, podem gaudir de concerts i interpretacions no de gran nivell, sinó de primera divisió dins el divers món del jazz.

I ara que ho esmento, a Lleida, com a Vilafranca del Penedès o Terrassa mantenen locals on venen gent de tot el món a tocar i cantar peces jazzístiques, amb un nivell altíssim, i a la capital de la Terra Ferma a més, un cop al mes hi ha unes superbes jam sessions que ens mostren la quantitat i qualitat de gent jove que ens fan vibrar amb la música. Si és així, i en dono fe com a seguidor entusiasta, per què no un local targarí es dedica a programar, ni que sigui d’entrada mensualment, concerts de jazz i de blues?

I per a això no caldria que l’Ajuntament s’hi involucri econòmicament, encara que com a matalàs potser aniria bé. Ja fan prou tapant els forats que ens deixen les altes –i altres– administracions que tot ho redueixen a donar suport a la cultura madrilenya. 

Penso que en algun local que conec es podria fer. Ens hi posem?