Fa setmanes va ser notícia el fet que corria per les xarxes un vídeo de caràcter sexual enregistrat als voltants d’una ermita de Maldà. M’ha arribat a les orelles que és un lloc una mica freqüentat, tant ara com temps enrere. No vull fer moral ni crítica, no vull opinar si està bé o està malament. No em toca. El que sí diré, en aquests casos, és que aviat apareix la paraula porno. La pornografia, tan vella com la humanitat mateixa, present a la literatura, al teatre, al cinema... Al cinema és notori que el rei Alfons XIII ja consumia una incipient pornografia cinematogràfica. També es parla d’una cinta suposadament protagonitzada per Marilyn Monroe (jo la vaig veure i posaria la mà al foc que no era ella). Molts actors van passar per aquest món, com Sylvester Stallone, Chuck Connors... fins i tot el mateix Francis Ford Coppola va rodar unes pel·liculetes anomenades Nudies, més al voltant del soft core que del hard core. Soft core era una pornografia més propera a l’erotisme, el hard core era el porno més pur i dur. I el hard core era, també, un món apart. Fosc, criminalitzat, enigmàtic... sobreviu pel seu baix pressupost i gairebé per un aire amateur. A Europa en teníem a Alemanya, França, Itàlia i Espanya. Suaus (soft core), per després afegir escenes més dures i vendre aquests films a la resta d’Europa. El veritable boom d’aquest tipus de cinema, allà a finals dels seixanta i la dècada dels setanta, té lloc als Estats Units, a la zona de San Francisco i Los Angeles. Això queda reflectit en el film Boogie Nights de Paul Thomas Anderson. Un film clàssic que dibuixa perfectament el pintoresc món del porno i la seva gent.

L’èxit, l’any 1972, de la mítica Garganta profunda provoca una revolució. Una pel·lícula que va costar 25.000 dòlars i en va recaptar una burrada grandíssima, fa pensar en un gran negoci al qual tothom vol afegir-se. L’any 1973 El diablo de la señorita Jones torna a reviure aquell èxit. Una pel·lícula més elaborada, treballada, amb un bon argument, il·luminació... però porno pur i dur. 

La màfia, de mig pèl, ensuma el negoci i la cosa s’embolica amb tràfic de drogues, armes, prostitució... el cine li dona l’esquena, allà cap els vuitanta, i el porno es refugia en el mercat del vídeo, per passar, anys després, a les grapes d’internet. Això és una història molt resumida, però em falta una anècdota que dona una veritable visió del que era aquest món. Anem-hi. Era una actriu de cert nom, als setanta, que havia acabat la seva jornada. Podia haver rodat fins a tres pel·lícules plenes d’escenes amb molta suor. Marxa cap a casa seva, èbria, drogada, cansada... prop d’allí, passa davant d’un cine porno on projectaven una pel·lícula seva. Entra i s’asseu al costat d’un senyor, aparentment, respectable. El senyor, entusiasmat amb el film va descordar-se els pantalons. Ella, absolutament col·locada, li practica una fel·lació. L’home, feliç, es deixa. Quan veu que la dona que té enmig les cames i la de la pantalla són la mateixa persona, pateix un infart. Mor, qui sap si content.