He volgut pair alguns esdeveniments recents abans d’escriure aquestes ratlles. M’estalviaré de posar noms propis a qui no ho mereix. A qui, crec, ho mereix, l’anomenaré amb el seu, suposat, nom. Feixuga l’experiència dels Jocs Olímpics, curta però eterna... no vull analitzar cap guany, ni cap proesa, ni res... l’esperit olímpic preval per davant de tot (això no m’ho crec ni jo).

Tom Cruise, actor i productor molt made in Hollywood, rep la bandera olímpica per traslladar-la a Los Angeles. A Cruise, una mica rovellat, l’espera l’estrena de l’última Misión imposible. Una estrena retardada per un suposat fracàs a la taquilla de l’anterior pel·lícula. No vull menysprear la carrera de Tom Cruise. Un actor solvent, apreciable, milionari i molt rialler... que ni pot riure quan ha compartit escenes amb Dustin Hoffman (se’l va menjar, literalment), i amb Paul Newman (un exercici de sobrietat davant un nen desfermat i molt superat per una actriu, llavors emergent, com Maria Elizabeth Mastrantonio); menjat i cruspit per un histriònic Jack Nicholson... una interpretació de bandera, traca i mocador, l’hem d’anar a buscar a la seva segona pel·lícula Taps, más allá del honor, al costat d’un jovenet Sean Penn. I un dels actors més físics de Hollywood, Georg C. Scott, que va ser l’impagable Patton. Ah, Tom Cruise, on s’ha vist, va ser nominat a l’Oscar per Magnolia (amb Jason Robards) en un paper que li desmuntava tot el seu glamour. Té films que em cauen molt bé, com la saga de Jack Reacher, La guerra de los mundos i, si us plau, no em tingueu en compte Risky Business. No som de pedra. 

Deixant, ja, de banda l’inefable i baixet Tom Cruise, Harrison Ford va protagonitzar una molt digna i entretinguda pel·lícula anomenada El fugitivo, amb un incommensurable Tommy Lee Jones. Fugida, fugida, fugida...

Abans, un impenetrable Clint Eastwood i el seu mestre i amic Don Siegel van estrenar Fuga de Alcatraz... Fugida, fugida, fugida...

A La huida qui fugia era un encantador Steve McQueen i la carrinclona Ali MacGraw... Fugida, fugida, fugida... 

Fins i tot els micos van tenir la seva escapada a Huida del planeta de los simios... Fugida, fugida, fugida... 

Robert De Niro i Charles Grodin ens van regalar una simpàtica Huida a medianoche... Fugida, fugida, fugida...

I, per acabar, vull recuperar un film espanyol de l’any 1992 anomenat Huidos, dirigit i protagonitzat pel sempre ben recordat Sancho Gracia. Recordeu, els més grans, Curro Jiménez o Los camioneros. Més cap aquí, 800 balas, un tòtem del cinema espanyol... Fuig, fuig, fuig...

Ah, hi ha un altre personatge que només fuig, fuig i fuig... on el trobarem? Sembla en Wally... Fuig, fuig, fuig, i si pot ser, continua fugint!