Aquests dies Salvador Illa ha estat investit com el 133è (mira que jo pensava que era el 155è) president de la Generalitat, però pràcticament tots els titulars de la immensa majoria de mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals, parlaven molt més de Carles Puigdemont en detriment de Salvador Illa. Molta gent es pregunta de què va servir tota la performance del molt honorable president Puigdemont, i políticament segurament de ben poca cosa, ara això sí, va evidenciar unes quantes coses.

La primera, que ell continua controlant el relat i continua acaparant l’atenció de propis i estranys, cosa gens fàcil perquè la majoria de mitjans d’informació, els de casa sobretot, mostren una reticència gens dissimulada a informar de qualsevol cosa que faci referència a Puigdemont, llevat que sigui per menystenir-lo, insultar-lo o perjudicar-lo d’alguna manera.

La segona, ha deixat clar que tenim l’enemic a casa i és un fet que lamentablement s’ha pogut comprovar d’una forma descarnada; i la tercera, com deia algú: “La policia no és tonta, investiga”, però investiga malament i a més que el nivell de la policia en general és el que és, sigui la urbana, la nacional, la guàrdia civil o els mossos d’esquadra. I mai tants van fer tan poc i mira que tots en tenien ganes perquè estic segura que feien apostes a veure qui el detindria. Que l’excusa sigui que es van posar un barret de palla, que no van poder memoritzar la matrícula o que el semàfor es va posar vermell...n’hi ha per riure si no fos tan patètic. Que ni Mr. Bean ho hauria fet pitjor.

Però a més, escoltar al llavors encara conseller Elena o al cap de mossos Eduard Sallent, provocava un sentiment entre indignació i vergonya. Que el conseller Elena digués que el comportament de Puigdemont “és impropi per part de qui ha estat la màxima autoritat d’aquest país”, fa pensar molt; i que el cap dels mossos digui: “Si no és avui, el detindrem un altre dia...” Home, talli’s una mica, dissimuli. Que sí, que Puigdemont algunes vegades fa coses esbojarrades i estrafolàries, però ruc l’home no és. I no sé si a l’acte de dijous de la setmana passada va ser valent o inconscient, però hem d’admetre que calia tenir molt valor per pujar a un escenari i fer un discurs amb la por al cos d’esser detingut en qualsevol moment. Que jo el vaig veure quan anava cap al faristol i el seu llenguatge corporal no mentia i era de pànic, perquè els coneix a tots, perquè sap les ganes que tenen tots de veure’l empresonat. Els de casa els primers.

Ara, malversar els diners públics de la manera que ho van fer, com si fos un terrorista, activant el dispositiu gàbia, quan el seu delicte només va ser posar les urnes perquè tothom es pogués expressar, els del sí i els del no, que d’això segons on se’n diu democràcia; arribar a posar un cotxe de mossos a les portes del cementiri d’Amer, lloc on reposen les restes dels pares de Puigdemont, que no oblidem que no va poder acomiadar perquè és a l’exili, és d’una baixesa indescriptible. Això sí que és un delicte. Algú s’ha preguntat quant ens haurà costat aquesta moguda? 

Doncs potser sí que no haurà servit de gran cosa la performance de Puigdemont, però arreu del món tornaven a parlar de Catalunya; arreu del món hauran pogut veure, els que ho hagin volgut veure, que Puigdemont és un perseguit per les seves idees polítiques. 

I aquesta legislatura promet donar alguns moments brillants, com la repassada de la Sílvia Orriols el dia de la investidura, que aquesta tot i que no és sant de la meva devoció no és la montapollos i els pentinarà amb elegància; perquè tenia raó quan li va dir a Aragonès que qui li posaria la medalla seria ell no ella, i perquè beneïda hemeroteca, fa vergonya sentir a Pere Aragonès en plena campanya dient que Salvador Illa el primer que convidaria al palau de la Generalitat seria Felip VI, però resulta que ells li han donat la clau.

Doncs apa, ja tenen el que volien, Illa a la Generalitat i ER amb les conselleries i els càrrecs que mantindrà podrà seguir finançant el partit i el sou dels babaus que suposo que estan vius perquè no respiren. Per cert, i la Jéssica...?