Fa unes setmanes va desaparèixer una d’aquelles persones que més m’han fet gaudir al cinema. Estones divertides, algunes enigmàtiques, tenses, esgarrifoses, tendres, absurdes... no deixava indiferent. Cruel, espasmòdic i molt sincer: “Soc artista i m’ho prenc amb seriositat.” Donald Sutherland era, és, un els grans actors versàtils i camaleònics. Un Oscar honorífic i altres premis l’avalen. I el seu activisme social encara més. Canadenc, va emigrar a Anglaterra i va fer molta televisió i teatre. 

Hollywood li va obrir les portes a Doce del patíbulo (1967), on es menja tot el repartiment, Lee Marvin inclòs, en una escena tant improbable com sarcàstica.

La seva carrera rep una gran empenta amb el delirant metge, juntament amb Elliot Goula, a M*A*S*H., i després es capaç de fer ombra a, ni més ni menys, l’intocable Clint Eastwood a Los violentos de Kelly. Un gran personatge el porta a la foscor dels papers intrigants: Klute, amb una portentosa, intrigrant, Jane Fonda. Una pel·lícula amb un altre actor a reivindicar, Roy Scheider. 

L’auge arriba a Europa amb un film oberament tendenciós que li dona un dels seus millors papers, Novecento, i una de les seves escenes més aberrants. A mi, aquest film m’ha agradat sempre. Si m’ajunten Robert De Niro, Burt Lancaster, Gérard Depardieu (ai!) i Dominique Sanda... m’hi va la vida!!  

Després topa amb Fellini a Casanova (crec que s’ho van passar molt bé) i torna als Estats Units amb Desmadre a la americana, una tonta comèdia que jo sempre apreciaré. I una de les seves fites, La invasión de los ultracuerpos, anguniosa pel·lícula on Sutherland té una escena molt espectacular. 

No vull deixar passar tonteries com El primer gran asalto al tren amb Sean Connery, la magnífica El ojo de la aguja, abans una carrinclona Gente corriente, després Citizen X on és un intrigant policia, i acabo amb un divertiment geriàtric: Space cowboys en la qual, juntament amb James Garner, Tommy Lee Jones i Clint Eastwood, són astronantes, i protagonitza els millors gags del film. 

Ah, busqueu la seva aparició a Johnny cogió su fusil fent de Jesucrist, un film ignorat que es deia Seis grados de separación, amb la grandíssima Stockard Channing (també li hauria de fer un homenatge); i, llastimosament, un film ignorat i maltractat: Grito de piedra, un film que els escaladors coneixen, però que el mateix director no va voler firmar... ah, poc després de la seva mort, el fill de Sutherland, actor i músic, li va dedicar una cançoneta acústica, i molt sentida i maca. 

Ah, el seu activisme social i pacifista el va portar a fundar una associació teatral amb Jane Fonda. 

I deixo, per acabar, el seu paper a JFK, on es parlava de la suposada conspiració per matar el president Kennedy. Sutherland hi surt uns deu minuts, parlant amb Kevin Costner i explicant què hi havia de veritat o mentida. El seu personatge era Mr. X. Al pobre Kevin Costner, molt bé, li dona una lliçó d’interpretació mai vista.

Ara, fins després de les vacances!