Jo sempre dic que soc de lletres i els números no m’agraden, i reconec que tampoc he estat una estudiant brillant, però em sembla recordar que a la classe de matemàtiques ens deien que quan es multipliquen nombres enters o reals, l’ordre dels factors no altera el producte i que d’això se’n deia propietat commutativa. Però aquesta màxima de “l’ordre dels factors no altera el producte”, sempre m’ha portat a pensar en els casos de violència, on l’ordre dels factors l’alteraria completament.  Només aquest cap de setmana, 4 dones i 2 criatures han mort a causa de la violència masclista a Espanya. Només en 24 hores. Imagineu-vos si en lloc de matar i esquarterar la dona i els fills i després suïcidar-se, l’individu hagués decidit primer treure’s ell la vida, enlloc de 4 morts només parlaríem d’1. Doncs això, que aquest ha estat un cap de setmana tràgic amb sis víctimes mortals, 4 dones i 2 menors a Màlaga, Granada i Conca, fruit de la violència masclista quan el govern espanyol confirmi les dades dels tres crims, un dels quals múltiple i amb parricidi, la qual cosa dona lloc a la concentració de feminicidis més alta dels últims anys. I amb aquestes dades tan horroroses fem l’entrada a l’estiu, que sol ser el període en què les estadístiques evidencien números més alts d’assassinats i agressions masclistes. De fet, l’any passat 20 de les 58 morts a causa de la violència de gènere a Espanya es van produir entre juny i agost.

A mi em sembla que alguna cosa no s’està fent bé, perquè en el cas d’una de les víctimes, a part de ser assassinada ella, hi intervé també la violència vicària, ja que l’autor no només va matar la dona sinó que també va assassinar i esquarterar els dos fills de 5 i 7 anys. El pitjor del cas és que la dona figurava en el sistema policial VioGén i tenia una ordre d’allunyament de la seva exparella. A mi això em demostra que les coses no es fan bé i que tant els governs de torn com la resta d’administracions públiques farien bé de revisar els procediments i els recursos destinats a la protecció de les víctimes, perquè a ella i als seus fills els hi ha fallat TOT. 

Us podeu imaginar el dolor i el patiment i la por d’aquesta dona i els seus fills? I veient això, quin missatge estan rebent totes les dones que son violència de gènere, violacions, abusos sexuals...? Com és que no es va activar el protocol per violència de gènere?

Que les lleis i els protocols no funcionen és més que evident, perquè cada dia són més els casos d’aquests tipus. Tot i que soc conscient que cal informar, crec que es fa ús i abús d’aquest tipus d’informació, en molts casos macabra i escabrosa, i que per a mi no contribueixen sinó a fer que algú actuï per mimetisme i pensi que si aquell ho va fer, ell també pot. El mateix passa amb les violacions. De violacions sempre n’hi ha hagut, però en grup i cada cop més joves potser no.
Jo no sé on anirem a parar, però aquesta societat que ho accepta tot sense qüestionar-se gairebé res, que cada cop és més desnaturalitzada i fins i tot cruel, diria jo, i que exerceixen violència amb els animals, però què voleu esperar d’un país on les corridas de toros són art i la caça un esport? Violència contra les dones, contra els infants, contra les persones grans, contra els gais o les lesbianes, contra els immigrants i fins i tot contra els catalans. Només ens cal que arribi la calor i que es facin passar la set amb cerveses, que ja ho sentirem a dir. Espero que almenys un dia em pugui aixecar sense cap mala notícia, però em sembla que això és molt esperar.