Sí, sé que arribo tard, però aquesta carta es va enviar al seu temps. No vull saber per quina raó, els Reis d'Orient la van retornar. Amb una nota prou contundent, explícita i expeditiva... Més avall ho explicaré... Quan jo era jovenet, més que ara, feia la carta als Reixos, sí, als Reixos. Mai vaig escriure una carta als Reis, sempre als Reixos. Demanava això i allò i arribava allò i això. Poques vegades arribava el que havies escrit, però ho disfrutaves com mai. Un any, no sé per quina raó, de la meva boca no sortia la paraula Reixos... Reis, reis, reis!! Pot ser que estigués refredat, amnèsic, adolescent... Reis, Reis, Reis... Una veu interior em va fer entendre que s'havia perdut una condició molt important... Innocència! Ja no hi és.

Ara, els Reixos han donat pas als Reis. Sense corona, amb unes barbes de perruqueria i uns fets que mai em creuré. Reis de cartró i Reis que no em donen cap il·lusió. Per això, anys després, he enviat una carta als meus entranyables Mags d'Orient (amb el cacau de l'Orient, encara no entenc com, amb camell, poden arribar aquí).

Majestats, si puc, vull demanar alguna cosa senzilla i gens material:

Tenim un govern nou, atrafegat amb pactes i lleis noves per tenir política sòlida. Perfecte. Són els efectes de la democràcia. Però amb aquesta correcuita de pactes, llets urgents i atres exageracions, us demano, Reixos, ara sí, mirar de reformular, redactar i reiniciar una nova le llei del cinema (o, més ben dit, de les arts audiovisuals). Una llei, no sé si aprovada, vigent del 2008. Àmplia, contundent i poc sòlida. L'audiovisual canvia any rere any. La indústria audiovisual dona feina a un sector molt important de professionals: fusters, electricistes, lampistes, fotògrafs, sastres, il·luminadors, transports, càterings... I afegiu una a aquestes activitats: el paper de la dona en aquest camp, encara que no ho sembli, és bastant residual. Important, notori, fabulós i necessari però, i a mi em sap molt greu, residual. Arribaran, aviat, temps millors per a elles, i per tots. Reixos, la llei del cine de l'any 2008 encara parla de les sales X. No existeixen. El cine X està, fa temps, a xarxes i altres punyetes... Cal que hi tinguem cinc o sis afegits a l'antiga llei? No valdria més incidir en noves quotes de pantalla, amb un tant per cent més ample per al cinema patri? Català, castellà, europeu, gallec, basc... I més protecció als exhibidors, que són el múscul del cinèfil!

Nota dels Reixos

Amic Joan, hem tornat la carta per una senzilla raó, no és la nostra competència. Això és per Santa Rita, patrona de l'impossible. 

Post scriptum

Dolgut i trist per la desaparició de Ventura Pons. Cineasta, empresari, dramaturg i bellíssima persona. Com a homenatge, una frase que em va dir: "La Fira del Teatre no m'agrada, massa gent, però si no existís, algú l'hauria d'haver intentat."