Enguany tindreu feina, estimats lectors. Es preparen un seguit d’efemèrides que fan caure de la cadira al més indiferent (no, no em refereixo a Ikea). Alguns dels més desperts probablement sabeu que enguany fa 100 anys de la ràdio a Catalunya. És un moment decisiu per reivindicar la nostra vida, la particular i domèstica, íntima, a l’aparell que tantes notícies, desgràcies i moments ens ha permès lligar-nos a la realitat sense oblidar les tasques de casa, intel·lectuals o amoroses, que de segur en teníeu. 

Comencem pel primer trimestre de l’any, i concretament pel gener. El 23 de gener es compliran 80 anys del pintor Edvard Munch. No sabeu qui era? Aquell que pintà la viva imatge de la desesperació amb un home que crida al costat d’un pont, entre altres quadres no tan famosos. El 31 de gener farà 25 anys de la primera emissió de la sèrie de dibuixos Padre de familia, que alguns coneixereu per la manera barroera i crítica d’abordar els temes d’actualitat, americans o no. Al febrer direm que fa 40 anys del traspàs del genial Julio Cortázar. Per als amants de les xifres curioses, sapigueu que el 29 de febrer el llavors president d’Haití, Jean-Bertrand Aristide, fou derrocat i enviat fora del país. Continuem amb el març. Senyors lectors, aixequin ben alt una copa de whisky en honor de Charles Bukowski, de qui en lamentàrem la partida ara fa 30 anys. També estaran d’enhorabona els amants del jazz, ja que celebrarem el centenari del naixement de la cantant dels Estats Units Sarah Vaughan, 

Del 2n trimestre d’enguany destacarem els 100 anys del naixement de l’actor Marlon Brando, del director de cinema Stanley Donen, del compositor Henry Mancini, i bicentenari de la mort del poeta anglès Lord Byron. El 1r de maig, a més de fer festa, hauríeu de celebrar que en Bob Esponja entrà a les nostres vides per quedar-s’hi. Nogensmenys, el 7 de maig farà 200 anys que s’estrenà la 9a Simfonia de Beethoven. La Coral, aquella que fa nananà-nana-nanana… No us sona gens? És la del Himno a la Alegría, del Miguel Ríos, però originalment escrita en alemany. Al Youtube hi ha una versió on 1.000 japonesos canten la darrera part de la simfonia. És sensacional, un esborronament continu. Parlant de continuar, sense deixar la música, el Duke Ellington també s’haurà d’homenatjar, donat que farà 50 anys que se’n va anar… i podeu recuperar-lo si escolteu la banda sonora de la pel·lícula Anatomy of a Murder (en espanyol, Anatomía de un asesinato), dirigida per Otto Preminger, amb el James Stewart i la Lee Remick de personatges principals.

De l’estiu, us diré que recordeu el nom de l’escriptor Joseph Conrad, de qui un famós director adaptà la novel·la El cor de les tenebres i el titulà Apocalypse Now. Passem a la tardor: Fauré i Puccini en seran els difunts estel·lars. Acabo amb un espòiler: aneu al cinema. Tindreu ocasió de reviure els personatges animats més famosos en números que van des del 2 (el cas de Gladiator) fins al 8 (Misión Imposible 8). Em pregunto si durant el 2024 la mida dels mòbils serà tan “reduïda” com fins ara, i si els sous augmentaran mai, igual que el cabal dels rius. Ah, i que algú aniquili el reggaeton, sense que sembli un accident. Sí, ja ho sé, somio desperta.