Filla, per molts anys!

Espero que la vida et vagi tractant bé, i que els paradisos nevats de Suïssa me’ls facis arribar amb fotografies i missatges de veu. Tinc moltes ganes de venir a veure’t, encara que el fred sempre em fa desdir d’abrigar-me i tremolar tot el dia. Ja saps el que diuen: “Nascut a l’estiu, odia el fred viu.” La mare t’escriu aquesta carta perquè en té ganes, i també perquè vol que sàpigues què va passar al món el dia que vas néixer, el 22 de desembre de 1998. 

Aquell mateix dia, però del 1874, a Catalunya naixeria el pintor Josep Maria Sert, que decoraria la catedral de Vic, i altres edificis catalans, europeus i fins i tot americans. El 1932 vindria al món l’Emili Teixidor, periodista, pedagog i narrador, conegut per les obres L’ocell de foc i també per Pa negre, que fou adaptada per al cinema per Agustí Villaronga. La mare es va llegir, durant unes colònies a muntanya a l’estiu de fa molts anys, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira. Dels nascuts fora de casa, en destacaré uns quants. Per començar, el Jean-Michel Basquiat, pintor i muralista. El compositor italià Giacomo Puccini, de qui tothom admira el solo de l’òpera Madame Butterfly, una peça molt recomanable sobre l’amor i el canvi de gènere. Afegim el Bernd Schuster, un futbolista que a tu ni fa ni fu, oi? Potser sí que coneixes la Meghan Trainor, cantautora, i la rapera Latto, dels Estats Units.

Passem a les defuncions d’aquell dia. N’hi ha de ben sonades, nena! El 1870, aquell de qui dèiem “Volverán las oscuras golondrinas (…)”, sí!, el Gustavo Adolfo Bécquer! A Anglaterra traspassava l’escriptora George Eliot; de la seua novel·la Middlemarch, Virginia Woolf digué que era “una de les poques novel·les angleses escrites per a adults”. Un bon elogi, no creus? I continuant a la Gran Bretanya, també va dir “goodbye, dear Peter Rabbit” l’escriptora, narradora i il·lustradora Beatrix Potter. Et recordo dient a la gent com era la versió del teu nom en anglès, i de fet el teu sobrenom ho és, Betty. ¿Saps que a la mare li encanten els seus llibres? En un dia com el del teu naixement se’ns en va anar la veu aspra i rogallosa més ben parida del món, la del Joe Cocker. Ai, quantes vegades vaig posar les cançons del disc Unchain my heart al radiocasset, fins que em deies: “Mare, l’hem escoltat 3 vegades seguides!” 

Efemèrides importants. Filla, sàpigues que el 1915 l’Albert Einstein va publicar la Teoria de la Relativitat. Al cap de seixanta-quatre anys, el Butlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest fet que ara anomenaré, del qual ta mare en pot donar testimoni (ho vaig veure a la televisió), és molt important per a mi: el 22 de desembre de 1989 es reobre la Porta de Brandenburg després de trenta anys de divisió a Alemanya. Érem encara a la UdL, jo hi feia Filologia Anglesa, i recordo plorar amb alegria i emoció en saber-ho. L’any següent faríem el viatge de la nostra vida amb Interraïl i jo m’enduria un bocí del Mur cap a casa els avis… Vet a saber on para, amb la de tombs que he donat!

Per acabar, filla, permet que ta mare expliqui als lectors tres anècdotes sobre el teu naixement. La primera és que la teua àvia feia a màquina la vora de la meua bata en el moment que jo trencava aigües. La segona és que vas pesar 4,200 kg el dia de la Grossa de Nadal (el teu pes en joia, afegia jo a les felicitacions). La darrera és que vas néixer perfecta, bonica i fotogènica com sempre has estat. No canviïs mai aquest somriure teu, que fon el gel i posa claror als dies més grisos.

T’estimo, filla. Enyoro veure els teus tatuatges en moviment, les abraçades on pertanyo, la rialla on ens lliguem per estimar-nos contra tot pronòstic. “Viel Käse”, ja saps perquè. 

Vine aviat, sisplau.

Montse.