Quan surtin aquestes ratlles escrites, que sé de bona tinta que estan esperant els meus milers de lectors, serem a les vigílies de les commemoracions del 25-N, la diada en la qual es recorda que hi ha dones que pateixen violències masclistes. I quan surtin, farà dies de la campanya endegada sota el nom de “A mi com a home no em representes” en la qual uns quants homes responen les frases que malauradament hem escoltat sovint i ara alguns s’entesten a posar novament d’actualitat.

No sé si m’ho mereixia o no, però em van proposar de ser-ne part, donant la cara, i així apareixia en algunes publicacions i en un gran cartell al centre de Tàrrega, acompanyat d’altres bons homes, com si fóssim apòstols o càtars dels qui se salvaren de la crema.

Quan surtin aquestes ratlles des de les meves finestres, podreu veure al Pati un cartell amb la meva persona en què sembla que hi han pintat un penis i els altres atributs masculins. Espero que encara hi sigui, perquè pugueu valorar-ne el nivell argumental de l’autor i la seva perícia dibuixant tites.

És una versió de vol gallinaci de Jackson Pollock, o de Francis Bacon? Un homenatge fallit al poeta Charles Bukowski i el seu desenfrè? Imagino que els desconeix.

És algú que vol imitar el britànic Banksy i les seves imatges poètiques, els “Subway Drawings” del desaparegut Haring, O el grafiter portuguès Vhils? Doncs ha quedat per al llistat d’anònims guixadors de portes de wàter.

Si es volia acostar al francès C215, que també empra plantilles per als seus murals, molt malament. Perquè les seves obres mostren persones sense llar, refugiats, nens del carrer: gent apartada per la nostra societat. Amb aquesta revolta en pintura vermella, però, s’ha quedat al baix nivell dels mals acudits verds d’abans, els del tristament famós Jaimito.

És algú amb qui he compartit –a distància– els vestidors de la piscina i per tant ha guaitat les meves parts íntimes i necessita ulleres més ben graduades? És per això que les mides del dibuixet no quadren amb la meva realitat i em poden portar problemes?

És algú amb molt poc trellat com es diu al País Valencià i/o curtet de mena, lector només de les proclames ayusistes, seguidor del Bosé o el Toni Cantó? Algú empeltat d’aquests moviments reaccionaris terraplanistes, antivacunes, arrencapancartes, afectats per la droga dura de l’odi? 

És un amant del grafiti que està fent les seves primeres provatures i no tenia cap paret nua a mà, ni cap monument o escultura al carrer o el pilar d’Almenara per a desgraciar-lo? Si és així, em sembla bé que m’utilitzi. 

És algun descendent dels primers que pintaren parets a l'antic Egipte, a l'antiga Grècia i a l'imperi romà? Parent no gaire llunyà dels qui ja pintaren Pompeia i Herculà, cosa que sabem gràcies al Vesubi.

Corregirà la pintada posant uns calçotets de marca CK per exemple, damunt el piu com en diuen els valencians? Clar que és capaç de dibuixar-los transparents i tot.

És algú que ha volgut emular els del maig del 68 a França, amb allò pintat de “L'ennui est contre-révolutionnaire” (L'avorriment és contrarevolucionari) Doncs el missatge li ha quedat carca i avorrit.

Ja que el grafiter normalment havia de tenir una motivació de protesta política o social, és algun tipus de protesta per les meves opinions a la NOVA TÀRREGA, els meus cabells llargs, la meva poesia o les meves performances? 

Tenint en compte que el costum de pintar o escriure a les parets és tan antic com la invenció de l'escriptura, és que l’autor del dibuixet utilitza un nou llenguatge, una mena de novalingua, com al film Blade Runner? 

És per manca de comprensió lectora i escriptora? Necessita algun curset intensiu a Belles Arts?

És algú que s'avergonyeix de plorar alguna vegada i creu que plorar és només de dones? Potser l’he provocat portant-li mals records i ho sento.

És dels qui necessita capsa de mocadors o com jo directament llençol, davant escenes dramàtiques al cinema o davant el televisor i li he tocat la moral, la tingui de la mida que la tingui?

Hi ha gent que s’expressa com pot, evidentment, però tal com diu la frase que em vaig adjudicar, a mi, aquests homes no em representen.