Com diu la dita popular, “De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases.” Donat que només tinc espai per parlar d’un sol nom, ho faré sobre els Joans, i crec que ho passareu bé i us sorprendreu a parts iguals. 

El nom propi Joan ve de l’hebreu, i vol dir “afavorit per Jahvè” (“Yohannan”), o bé “Jahvè és benèvol” si ho agafeu per “Yehohanan”. El patronímic, és a dir, el nom que es dona a les persones i va lligat a la seua família (vindria a ser un cognom antic), és Yáñez o Ibáñez en castellà. Tindríem, doncs, que si una dona es diu Juana Ibáñez, de fet es diu Juana de cal Juan. Ara, traslladem la família a Noruega: Joahnnes Johansson, el Joan de cal Joan. Si no us agrada aquest cognom, en podeu triar dos més, Evanson i Jackson. Sí, que veig com se us il·luminen els ulls… aha, lo Michael Jackson era “Lo Miquel de cal Joan”, però traduït a l’anglès. Per als més friquis, Evanston (Illinois, EUA), seria l’equivalent de “terra dels Joans”. Ara rebusqueu a la memòria tots els països que acaben en “stan”, arrel indoària que significa lloc, origen. Uns quants, oi? 

Respecte a l’abast d’aquest nom arreu del món, el trobareu en 61 idiomes, entre ells el japonès (Fuang), l’àrab (Yahia), el rus (Ivan), l’hongarès (Janos) i el romanès (Ionel). Probablement, us costi trobar contactes al vostre whatsapp amb aquestos noms, i és que sovint tant de canvi ortogràfic ens fa ballar el cap i el diccionari. ¿Tenen alguna cosa en comú, aquests noms? Sí, la tradició del solstici d’estiu, amb què es dona la benvinguda al dia més curt de l’any. A partir de llavors, el dia es va escurçant a poc a poc, cosa que alegra els pares de família amb criatures i entristeix els excursionistes. ¿Què diu, la Viquipèdia, sobre aquesta data? “El dia de Sant Joan, sovint considerat la Diada Nacional dels Països Catalans, és el 24 de juny, però la revetlla de Sant Joan se celebra la nit del 23. (…) És una celebració que l'Església catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.” És una tradició pagana, d’abans del cristianisme, i un culte al sol, a l'allargament del dia, pel solstici d'estiu.

L’articulista ha volgut entrar en el farragós univers de la toponímia, per descobrir quants llogarrets tenen el nom de Joan. Per l’entrada de “John”, als EUA les xinxetes vermelles tapen la part oriental del mapa. Sembla que tenen carrers dedicats a aquest sant en cada poblet. Si el Baptista aixequés el cap (un cop recompost, esclar), es quedaria de pedra. Ara que ve a tomb, Hieronymus Bosch (conegut com El Bosco) va dedicar-li un quadre altament estrany, en què es veu el Sant ajagut a terra, pensarós, amb una mena de magrana de dimensions considerables oberta en part per sota, i un corder a la part inferior dreta que guaita una rel. Se m’acut que si aquest bon home volgués tornar al desert, ho tindria difícil en ser reconegut i mai arribaríem al juliol, perquè cada dia fora 24 de juny. No em fa el pes: massa petards, massa soroll i massa coca de pinyons regada amb cava. Encara l’acabaria acompanyant al seu lloc d’origen, allà a la seua Judea, ara Palestina.

Voldria acabar aquest passeig breu per l’onomàstica anomenant els portadors d’aquest nom: la Joana Raspall i Juanola, excel·lent poeta i escriptora; la Joana Cebolla, exquisita trombonista i cantant de jazz; Jeanne Moreau, actriu francesa; Joan Baez, cantant a mericana famosa per la cançó “Diamonds and Rust”; Joan Crawford, a qui recordareu per “Johnny Guitar”; Juan Gris, pintor cubista; John Travolta, admirat actor pel musical “Grease”; Johann Strauss, músic i compositor de valsos… i un tal JFK, que va donar nom a un aeroport i una pel·lícula. 

Psst… per rematar l’article, la coca de Sant Joan quan està una mica seca, boníssima sucada a la llet! Bon profit!