Això de la jubilació és una cosa que ens preocupa a molts, a uns perquè es volen jubilar, altres perquè els jubilen a vegades sense que ells vulguin i abans d'hora i després hi ha els autònoms, que aquests estan fets d'una altra pasta i sovint no volen o no poden jubilar-se o totes dues coses.

Sigui com sigui han canviat les condicions de jubilació i l'edat que cal tenir per jubilar-se i poder cobrar el 100%. Els treballadors, els autònoms no compten, que es van voler jubilar el 2022 amb el 100% de la pensió, havien de tenir 66 anys i dos mesos complerts, d'acord amb la reforma de les pensions acordada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2011. Aquesta reforma establia un període transitori des del 2013 fins al 2017 i així elevar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. I home, als 67 anys ja és edat per jubilar-se.

Ara, veient el panorama polític, tant d'aquí com de fora, moltes esperances que ho escurcin no tinc, eh. De debò, Esquerra Republicana ha de presentar Ernest Maragall al Senat? D'acord, el Senat és un cementiri d'elefants i velles glòries, però home, que té 80 anys, que si aguanta tota la legislatura farà ponts aeris setmanals amb 84 anys, i a mi perdoneu que us ho digui, no em sembla ni mig normal. I he dit en Maragall no perquè tingui res en contra seu, perquè el mateix puc dir d'en Joe Biden, que després ensopega dia sí i dia també, o en Donald Trump, que veus que s'adorm, o Xavier Trias i tants d'altres. Home, potser és l'eròtica del poder, però ben segur que la nòmina a final de mes també hi ajuda.

Però tornant a Ernest Maragall, 80 anys ja és una edat més que raonable per a jubilar-se, que aquest senyor porta 63 anys de polític, que no sé si és el mateix que treballant, que fins fa poc era un pes pesant del Partit Socialista i ara, als seus 80 anys l'únic pesant és ell i resulta que justament ell ha de salvar Catalunya ara sota les sigles d'Esquerra Republicana.

I això em preocupa molt, perquè des del meu punt de vista fa la impressió que no hi ha relleu. De debò en tota la militància d'Esquerra Republicana no hi ha ningú capacitat per defensar els interessos de Catalunya que s'han hagut d'apuntalar en una vella glòria del PSC? Que fins i tot a Rufián li haurien de buscar relleu, que ja fa massa anys que fa comèdia pel Congreso.

A veure senyors polítics, si volen resultats diferents, hauran de fer les coses de manera diferent; si continuen fent les coses de la mateixa manera, els resultats seran igual o pitjor cada vegada. No saben llegir entre línies? No veuen que la gent està cansada, desencisada, desmotivada...? Perquè veuen un cop i un altre les mateixes cares i la mateixa gent, la mateixa que no ha fet res o que el que ha fet no ho ha fet precisament bé.

Doncs sembla que no. Errar és humà, ensopegar amb la mateixa pedra dues vegades ja és un problema, però és que ells són masoquistes i s'encarinyen amb la pedra, i veuen que se la foten però hi tornen una vegada i una altra. Doncs ja em perdonaran però els hi veig mal parat, i de retruc ho patirem nosaltres. Ells no, perquè els mateixos de sempre seguiran cobrant. Sabeu que us dic, que faig meves les paraules de Xavier Trias i "que us bombin a tots".