No cal ser una eminència per adonar-se que la forma d’interactuar i comunicar-nos ha canviat radicalment els últims anys i han sorgit tota mena de plataformes i apps que la pandèmia va ajudar a consolidar i que han vingut per quedar-se. Si bé és cert que totes aquestes xarxes, tota aquesta tecnologia ens ajuda a sentir-nos part del món, també és cert que el que és bo per a unes coses és dolent per a unes altres, i en molts casos és la via de contacte més estreta que tenen alguns, per no dir la única, amb el món exterior.

I és cert que una cosa que abans no s’hi hauria pensat ara ha esdevingut la professió de molts, i molts que ho voldrien i no poden, com és ser influencer. I què és un influencer? Doncs un influencer és una persona, home, dona o fins i tot criatures que tenen certa credibilitat sobre un tema concret i per la seva influència o presència a les xarxes socials poden arribar a ser prescriptors interessants per a determinades marques. La realitat és lleugerament diferent, i per posar-ne un exemple direm Victoria de Marichalar i Borbón, que l’únic mèrit que té és haver nascut on ha nascut i ser filla de qui és, que ja és ben poca cosa ja us ho diré, però la noia te la menges a totes hores tant si vols com si no vols, i per exemple ahir llegia que recomanaven l'outfit (conjunt de roba i complements) que duia la noia per anar a una desfilada d’una marca d’alta costura i que costava aproximadament sis mil euros i que jo vaig trobar horrorós. 

Doncs bé, molts en major o menor mesura voldrien ser influencers i ens bombardegen amb tot el que fan, quan ho fan i com ho fan. I si he de ser sincera jo també penjo moltes coses que en realitat no crec que li interessin a ningú, però mira...

Ara un punt i a part mereixen els grups de WhatsApp. El WhatsApp és potser la més coneguda i la més utilitzada aplicació de les xarxes socials. Gairebé tothom té i utilitza WhatsApp, per parlar amb els pares, fills, germans, amics o altres. I aquí van començar a sorgir els grups, grups de companys de feina, de pares, del gimnàs o del club de futbol. I a tots els grups sempre passa el mateix, hi ha qui interactua i qui es limita a formar-ne part, i qui interactua potser fins i tot massa. I d’això me’n vaig adonar fa uns dies, que vam fer un dinar d’excompanys de classe. En un principi aquest grup es va formar per fer alguna trobada i érem més de 60 persones. Amb els anys, hem fet unes quantes trobades, però ara al grup hi ha només unes 40 persones, algunes malauradament ens han deixat i d’altres han deixat voluntàriament el grup. I ara es va decidir fer una trobada i un dinar, i una companya, que és una crac organitzant i que es nota que ho fa a gust i que li encanta, va fer una proposta per anar a dinar i fer una visita cultural i, sorpresa, només vam respondre 4 o 5. A mi em va saber greu, en primer lloc per la companya, i en segon lloc per la desídia dels companys, perquè molts no es van molestar ni a contestar, desconec si li van dir a ella per privat però al grup no es van manifestar; d’altres van confirmar l’assistència però a última hora es van despenjar; algú quan es demanava confirmació per fer les reserves se li va haver de demanar infinitat de vegades... Al final ens vam reunir 14 o 15 i val a dir que va ser un dia molt bonic, però la noia que d’una manera altruista es va oferir per organitzar-ho en un moment donat va dir que molts havien marxat del grup pels bons dies i bones nits. Des del dia que m’ho va dir vaig deixar d’enviar bons dies i bones nits, perquè val a dir que jo vaig començar quan una companya n’enviava i algú de mala manera i amb força mala baba li va retreure, i jo per sororitat amb la companya vaig començar a dir bon dia i bona nit, però ho he deixat perquè no vull que ningú més marxi, si més no per culpa meva. També he de dir que si bé miraves qui ho havia vist i llegit i que eren gairebé tots, ningú els ha trobat a faltar.

Doncs per a tots els que formeu part de grups, penseu que en aquests grups hi ha gent de tota mena, que en el millor dels casos a molts els deixa indiferents, però que a molts els molesta que envieu bons dies, bones nits o acudits. I sobretot, si sou en algun grup sigueu respectuosos, que hi ha molt mala educació i mala baba en segons quins grups. Apa, ara reviseu els whats que fa estona que llegiu i no heu mirat si us han saludat.