Les amistats perilloses. Apunts breus del darrer mes


Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.
Lita Gilabert
Fa uns dies, la meva intenció era parlar d’espies, de quan Gabriel Rufián tractava Carles Puigdemont de James Bond, pels contactes que aquest havia mantingut amb un agent del Kremlin el 2019, a Suïssa. Aquesta història l’enllaçava amb l’espia made in Spain, Daniel H., el policia nacional infiltrat al centre social La Cinètika de Barcelona, que com a instal·lador d’aires condicionats havia seduït amb el seu català mallorquí cinc dones, en busca d’informació sucosa. Resumint, aquest tema ara és als jutjats.
L’actualitat informativa és cruel i aquest cas d’espionatge s’ha vist reduït a unes poques línies en un esforç de síntesi.
Amistats perilloses 1: Dolor i tristesa pels tres geòlegs morts a la mina de Súria. Escolto Judith Vinyes, geòloga també, que hi havia treballat. Diu que s’ha de tenir respecte a la mina, una companya de risc. Em sembla assenyat. Explica que tothom que hi accedia portava els mateixos EPI. S’està investigant el cas. Feia poc que la instal·lació havia passat un control de seguretat.
Amistats perilloses 2, 3 i 4: Parlem de menors. Una pinzellada. 2) Nena se suïcida a Sallent saltant al buit, la seva germana bessona queda malferida; el bullying persistent a l’escola en pot ser la causa. 3) Menor onze anys violada per 6 menors a Badalona. Vídeo dels fets distribuït a la xarxa; silenci dels receptors. Amenaces al germà de la víctima. 4) Menor violada després de contactar amb un desconegut de 21 anys per la xarxa (Vilanova i la Geltrú).
Com hem arribat a aquest punt? S’ha de replantejar el què i el com de l’accés dels menors a les noves tecnologies? Què s’ha de canviar des de ja? Qui en són els responsables (primers i últims)? És massa tova la legislació en aquest sentit? Què en diuen els partits polítics? És tema de programa electoral?
Amistats perilloses 5: Llei del sí és sí? Ha estat un caramelet dolç per a alguns (PP i Vox) i bàsicament amarg per a Podem. S’hauria hagut de desactivar abans. Ha donat massa titulars que en cap cas ajuden les víctimes d’agressions sexuals sinó que confonen la ciutadania. Estem en precampanya electoral. Aquí tots els pecats estan permesos. Sí o no?
Amistats perilloses 6: Cas Mediador. Les xifres del negoci de la prostitució no estan clares, però són suculentes. Economia submergida. Em pot semblar bé pagar per sexe, si les dues parts hi estan d’acord. El fet que diputats del PSOE, en aquest cas, se’n vagin de putes per celebrar o fer negocis que entren en l’àmbit de la corrupció, no i no i no. Que es deixin fer fotos diu molt del seu nivell intel·lectual; de l’ètic, no cal ni parlar-ne.
Estira-i-arronsa: parlant del Cas Mediador, el dia 8 de març, el president del govern Pedro Sánchez recordava al Congrés dels Diputats la relació del senyor Alberto Núñez Feijóo amb el narcotraficant gallec Marcial Dorado Baúlde. Pecat de joventut?
Amistats perilloses 7: A finals de febrer ha estat l’aniversari del desbancament de Pablo Casado com a president del PP pels seus companys de partit —entre ells, Cuca Gamarra, actual portaveu del PP al Congrés—, arran del seu enfrontament amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso, per voler aclarir el cobrament de comissions per part del germà de la presidenta, per la compra, durant la pandèmia, de material sanitari el 2020. Mentrestant, l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, purga el seu pecat venial de robar una crema facial a un supermercat al programa de Quatro Todo es mentira. Ironies de la vida. Qui era el dipositari de la gravació? Per què va sortir quan va sortir?
Amistats perilloses 8: La presidenta de Junts, Laura Borràs, ha estat condemnada pel TSJC a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per un delicte de prevaricació pel fraccionament de contractes mentre presidia la Institució de les Lletres Catalanes. A l’informàtic Isaías Herrero, amic seu i beneficiat pels contractes, li han caigut 2 anys i no l’engarjolaran gràcies al pacte que va fer amb la fiscalia. No se sap encara si Borràs recorrerà la sentència, o si hi haurà un indult parcial del Govern per la part de la condemna que supera els dos anys. En qualsevol cas, tot i que no hi ha hagut lucre personal en cap dels acusats, què va impulsar Borràs a actuar fora de la llei? Va pecar de supèrbia?
Amistats perilloses 9: Paga la pena recordar que la relació d’ERC amb JxC ha estat tota una lliçó per a la ciutadania: per als independentistes, per als que han deixat de ser-ho i per als que no ho han estat mai. Recordo les paraules d’un amic indepe quan es va trencar el pacte de govern entre tots dos partits. Ras i curt, va exclamar: Quina mandra!
Amistats perilloses 10: El rei dels reis, amb permís de l’emèrit, l’excomissari José Manuel Villarejo. Una ment privilegiada. Mentider o no, aquest home té un gran sentit del valor de la informació i la manipulació en benefici d’altri i, sobretot, propi, ara que està ben enganxat. Té mitjans per esquitxar a tort i a dret. Els tentacles de l’operació Catalunya són o seran un cas d’estudi.
Fent aquest petit repàs telegràfic, m’adono que necessito un bon Equip de Protecció Individual cada dia que traspasso el llindar de casa per fer front al que m’espera.
Visc en una mina, diguem-li democràcia, si es vol. Li tinc respecte, perquè no sé mai per on s’esfondrarà o petarà. A veure com anirà tot plegat d’aquí a les eleccions de maig. Em sento tremendament cansada.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari