Gúmer Udi Marsol

He llegit amb gran complaença l'escrit de la Parròquia de Tàrrega publicat en aquest setmanari. Podria dir que no esperava menys, però en honor a la veritat el que he de dir és que no esperava tant. Sense subvencions, sense cap suport oficial, només amb l'ajut dels assistents a les litúrgies i de la junta de Càritas, és admirable on han arribat. Què no farien si estiguessin degudament recolzats i degudament subvencionats.

Abans de tot celebro que algú, sense mitjans, hagi estat capaç d'omplir el buit deixat pel tancament de l'alberg, oferint als transeünts i necessitats uns ajuts que, encara que mínims i humils  –com diu l'escrit–, no deixen de solucionar, amb immediatesa, el problema puntual dels usuaris.

L'escrit parroquial m'ha incitat a assabentar-me, dins de les possibilitats, dels detalls que envolten aquest delicat assumpte.

Segons recull aquest setmanari, la portaveu de Junts per Tàrrega, Rosa Maria Perelló, va reclamar, en l'últim ple municipal, la reobertura de l'alberg de transeünts, petició a la qual la regidora responsable del tema, la Sra. Assumpta Pijuan, va respondre que "l'alberg no complia la normativa, i fer-ho suposava passar d'un pressupost de 53.000 euros a un mínim de 77.000 euros perquè requeria la presencia d'un vetllador"; "que molts dies no hi havia usuaris", i que "mai hem deixat ni deixarem que ningú es quedi dormint al carrer ".

Primera qüestió a examinar: La normativa. Els requisits enumerats per la regidora, corresponen realment a albergs de transeünts? No deu ser que ens hem confós amb albergs de joventut que acullen jovent previ pagament del preu estipulat com en qualsevol negoci? He intentat localitzar la normativa i amb aquests requisits surten aquests tipus d'albergs. Me'n surt un altra que contempla la possibilitat d'encaixar els albergs municipals de transeünts necessitats dins l'organigrama de l'ajuntament, amb estatuts municipals, normativa consistorial i amb voluntariat col·laborant en el seu funcionament (ignoro si estan obsolets). En tot cas, valdria la pena assegurar-se'n.

Segona qüestió: el problema que en principi sembla de diners (d'uns 24.000 euros aproximadament), no deixa de sorprendre en una ciutat com la nostra, que remena un pressupost municipal tan elevat que permet, per exemple, atorgar més de 200.000 euros a entitats que es cuiden de l'oci (que ningú qüestiona perquè son necessàries), o més de 600.000 euros per al manteniment de les piscines (que tampoc qüestionem per les prestacions que ofereixen al poble), o el cost de l'oficina instal·lada al carrer Sant Pelegrí on s'ofereixen uns serveis que a simple vista semblen repetitius, per coincidir amb els que també ofereix el consell comarcal. Aquest esplèndid pressupost municipal permet pagar un lloguer de 1.800 euros mensuals per ocupar aquestes dependències més el salari de tres treballadors i la corresponent seguretat social que, entre tot, fàcilment podria arribar a 100.000 euros anuals. Excepte que el nombre d'usuaris (que ens agradaria conèixer) justifiqués la despesa, aquesta partida, possiblement, sí que s'hauria de qüestionar. 

El pressupost de l'Ajuntament aprovat per a aquest any és superior als 21.000.000 euros i la partida que ha fet suprimir l'alberg és de 24.000 euros, quantitat que equival al 0,1% del total del pressupost. Al costat de les altres dotacions, aquest percentatge resulta bastant ridícul.

Si tal com diu la regidora no hi ha gent dormint al carrer, fora bo que ens expliquessin on dorm aquesta gent, on reben l'ajuda que ofereix l'ajuntament  i suposant que hi sigui, quin és el protocol que estan aplicant.

Tampoc convé obviar que Tàrrega es una de les ciutats per les quals passa el Camí de Sant Jaume. Sense alberg ens situem al nivell de poblets, no de la ciutat que Tàrrega és.

Diuen que en les instal·lacions de l'antiga fàbrica Trepat hi ha un lloc per acollir però fins ara només l'han fet servir gent de la Fira del Teatre. 

Espero que el nostre Ajuntament posi els mitjans al seu abast per cobrir aquesta necessària carència i no hagin de ser les entitats religioses i caritatives les qui ho resolguin, ja que sense ajuts ni subvencions, sempre els toca fer més del que poden. També fora interessant que donessin informació de l'assistència que, segons va dir la regidora, estan prestant als transeünts. I, siusplau, no s'emparin en el recurrent silenci administratiu, queda lleig.