Gúmer Udi Marsol

Una vegada més, un pobre transeünt que ha tingut la mala sort d’aterrar a la nostra ciutat, ha hagut d’estar més d’una setmana dormint a terra al carrer, amb fred sota zero i, amb l’únic ajut de la generositat dels targarins. 

El fet no és nou i, per desgràcia, continua produint-se. Tàrrega torna a acollir als transeünts necessitats, oferint-los el terra per dormir, el cel per guarir-se i la manca total de recursos i infraestructures per ajudar en la seva manutenció. Cal recordar que l’alberg de transeünts de Tàrrega va ser eliminat sense explicacions.

No em cansaré de lamentar-ho ni de manifestar la meva estupefacció, encara que no sigui escoltada, davant aquesta flagrant falta d'empatia, de generositat i de compasió amb éssers humans altament necessitats.

Mentre els carrers de la nostra ciutat lluïen pletòrics, amb nombrosos signes de benestar, prosperitat i riquesa, un ésser sense cap recurs ni mitjà de subsistència, “gosava” pertorbar la pau de Tàrrega amb la seva misèria, desentonant entre aquesta mena de melodia ambiental cuidada i agradable, erigint-se, potser, sense voler-ho, en la nota discordant. De veritat pot permetre’s Tàrrega desafinar d’aquesta manera?

Tots tenim un gran record de Mn. Josep Garriga, un dels homes que més ha fet per Tàrrega. Àmpliament homenatjat i reconegut tant per la seva persona com per la seva incalculable obra, majoritàriament de caire social, encarrilada a l’auxili dels més febles. Una d’aquestes obres era l’alberg municipal. Ell n’estava satisfet.

Aquest servei, incomprensiblement i sense explicacions ni justificacions, recentment ha estat eliminat. Això comporta que els pobres transeünts hagin de quedar-se sense cap dels ajuts que fa molts anys ha estat oferint l’alberg. Seria bo conèixer per què els responsables del seu funcionament i sosteniment han optat per aquesta dràstica, incomprensible i lamentable decisió.

Tractant-se d’un alberg gestionat per Càritas i subvencionat per l’ajuntament, a falta de més informació, el que sí que està clar és que, entre els dos, se l’han carregat. 

En principi i, sense les explicacions demanades, hom té la impressió de que l’eliminació de l’alberg municipal obeeix a una decisió lamentable i desafortunada que, a part de constituir una total falta de respecte a la memòria de mossèn Garriga i de la seva obra, diu molt poc en favor de la sensibilitat i empatia vers els més necessitats per part dels responsables d’assegurar la seva continuïtat.

Les prioritats de mandataris i autoritats, sovint fosques, interessades i deliberadament poc entenedores, no sempre resulten ni lògiques ni comprensibles ni ben acceptades pel bon entendre dels ciutadans. L’eliminació de l’alberg després de tants anys de correcte i necessari funcionament, no sé què em produeix, si més impotència, més ràbia, més pena o més fàstic.