ANNA M. FARRÉ CASASECA, REGIDORA DE JUNTS PER TÀRREGA

Els serveis que tenen com a premissa atendre els més desfavorits han de ser una prioritat per fer de Tàrrega una ciutat plenament social.

Tàrrega comptava des de 1973 amb el funcionament del Servei d’Atenció a persones sense llar i/o amb situació de vulnerabilitat. Tàrrega va ser una ciutat capdavantera a posar en funcionament aquest servei d’alberg i comptant amb l’inestimable col·laboració de Càritas Parroquial de Tàrrega que, amb una assignació d’uns 50.000 euros, posava els professionals per atendre i assistir aquestes persones. 

En aquest espai, no només es donava servei a persones que estaven de pas oferint-los allotjament, roba neta, menjar i la possibilitat d’una jornada de voluntariat per obtenir uns mòdics ingressos i alleugerir una mica les situacions personals complicades en què es troben aquestes persones. També s’oferia servei de dutxa i descans en un lloc calent a ciutadans de Tàrrega que, en moments determinats, malgrat tenir sostre on dormir, no disposaven ni d’aigua calenta, ni de calefacció a casa.
L’esclat de la pandèmia va fer que aquest servei, com tants d’altres, no poguessin estar oberts en els períodes de confinament. En tot cas, segur que hi havia mesures que es podien aplicar i que haurien garantit la seva continuïtat. Però, per una decisió política de l’actual govern, en lloc de buscar una solució per aquest espai, es va optar per tancar-lo, sense previ avís a l’entitat Càritas Tàrrega i, conseqüentment, es va deixar sense cobertura una primera necessitat. A partir d’aquell moment, Tàrrega deixa de ser una ciutat plenament social.

Ens van dir que s’estava preparant com a substitució de l’alberg el Projecte Baula, però no en sabem res. El que sí que és cert és que continua havent-hi transeünts, i que a causa que l’actual govern de la ciutat de Tàrrega no els garanteix les condicions mínimes, aquests han de recórrer a ser atesos per altres entitats.

La supressió del servei de l’alberg no s’entén que es faci per motius “econòmics” quan, després, ens dotem d’una oficina “Social”, amb un cost que només d’arrendament s’eleva als 1.800 euros mensuals i amb un contracte de permanència de 10 anys.