Si no em compteu, no existeixo. Si no em pregunteu, no sabeu què em passa. Ni a mi ni a la resta de gent que dorm al carrer. Cadascú té una història diferent i necessita una solució diferent." Usuari d'un alberg.

Durant gairebé 48 anys, Tàrrega ha ofert aixopluc a les persones sense llar mitjançant l'alberg de transeünts. Amb el seu servei d'allotjament i acompanyament, ha estat gestionat per Càritas Parroquial com un servei al municipi des de l'any 1973 fins fa pocs mesos.

Amb el present escrit, a Càritas Parroquial de Tàrrega volem explicar com va néixer, com ha evolucionat, quins serveis s'hi han ofert i com hi han treballat els nostres professionals i voluntaris.

Els inicis de l'alberg van ser el 1973, amb mossèn Garriga com a impulsor, i estava ubicat als baixos de la Residència Hospital Sant Antoni, on les persones necessitades rebien les ajudes bàsiques, ofertes amb molt bona voluntat i condicions un xic precàries. Així es va anar treballant fins al 2008 quan, després de superar no poques dificultats, s'aconseguí traslladar-lo a l'antic casal de la gent gran, lloc que ha ocupat fins ara.

Aquesta nova ubicació comportà moltes millores: un espai amb capacitat per acollir 12 persones en 3 habitacions de 4 llits, taquilles per guardar les pertinences de cada usuari, una senzilla cuina amb productes bàsics, un rentador, a més de lavabos i dutxes. També hi havia una habitació destinada a persones malaltes o en procés de recuperació d'alguna intervenció quirúrgica. Els homes pernoctaven a l'alberg i les dones a Ca n'Aleix, mitjançant un conveni entre ambdues entitats. En definitiva, un espai molt digne, situat en una zona tranquil·la i que a poc a poc vàrem convertir en un lloc d'aixopluc agradable. Així ha estat des de l'any 2008 fins ara.

Tot això ha fet que l'alberg hagi esdevingut un lloc d'acolliment digne, però temporal per als nostres usuaris, persones sense llar de la nostra ciutat i transeünts forans. Val a dir també que l'estada i ús estava regularitzat. Només hi podien romandre pocs dies i cada quatre mesos. Les persones de Tàrrega amb situació de vulnerabilitat hi podien acudir en funció de les seves necessitats concretes, sigui d'alimentació, higiene personal, canvi i rentat de roba, acompanyament psicològic, acolliment per maltractament, mediació en conflictes familiars i altres.

Tenim constància que en aquests gairebé 48 anys, durant els quals hem gestionat l'alberg, s'han atès unes 28.000 persones.

Per a Càritas això representava un projecte que es duia a terme mitjançant dos treballadores socials, un monitor al servei de teràpia ocupacional, una responsable de neteja i, com no, amb voluntàries de la nostra entitat que realitzaven accions d'acompanyament a visites mèdiques, elaboració d'entrepans, compra de material necessari i d'aliments bàsics. Algunes atencions, per qüestions legals de salut mental o laboral, han requerit la intervenció d'altres professionals de Càritas, l'advocada, la psicòloga o la tècnica d'orientació laboral.

Ens sentim més que satisfets de la tasca realitzada. 48 anys no es poden resumir en unes ratlles, però tampoc voldríem que fossin obviats els esforços i l'entrega que al llarg d'aquests anys han fet moltes persones col·laboradores i treballadores de Càritas. Han sigut anys d'experiències i dificultats a superar, amb la finalitat sempre d'ajudar persones altament vulnerables i, de vegades, invisibles per a la societat.

Creiem que l'acció social duta a terme ha estat sempre respectuosa, propera i senzilla, procurant combatre la solitud, l'estigmatització i l'exclusió que pateixen aquelles persones que per circumstàncies diverses de la vida han de viure al carrer, i ho hem fet sempre amb el tarannà humà i solidari propi de la nostra institució.

A partir d'ara la gestió de l'alberg de transeünts passa a ser municipal. Les persones que viuen al carrer hi són, les necessitats socials no paren de créixer, i confiem i desitgem que aquestes persones siguin ateses amb la dignitat que es mereixen com a éssers humans. Per això demanen a l'Ajuntament, que és qui ara ho gestiona, que segueixi fent de Tàrrega una ciutat acollidora per als més febles.