Aquest dissabte passat, es va celebrar al Teatre Ateneu de Tàrrega la 24a edició de lliurament dels Premis Culturàlia, premis al mèrit social i cultural. He de dir que des del primer moment em va sorprendre molt i gratament tot. Per tots aquells que diuen que jo sempre reparteixo estopa amb la mà oberta, doncs que sàpiguen que no, que si les coses es fan bé es diu i no passa res, i que vull aprofitar des d’aquí per felicitar tots i tothom per l’organització i èxit de la gala i pels premis naturalment. També tinc un “però”, però aquest me’l guardo per al final perquè en aquest cas la feina ben feta i el bo supera amb escreix el “però”.

Ja només entrar i veure l’escenografia es veia que era obra d’algú que en sap molt i és que el decorat, obra de Llorenç Corbella, no va deixar ningú indiferent, no he sentit ni tan sols un comentari negatiu i és que només amb aquella decoració la gala va agafar una altra dimensió de grandesa i solemnitat. Qui em va sorprendre molt i molt satisfactòriament també va ser el grup de versions urgellenc la Corb Band, que per cert a l’entradeta que feien a totes les presentacions em va sembla reconèixer que era de l’Eric Clapton, i la versió que van fer de Purple Rain em van encantar. He de felicitar també la Mireia Ribó, que ho va fer molt bé i que no és gens fàcil posar-se davant de tanta gent sola davant el perill, però se’n va sortir molt bé tota la gala. La figura del guardó, una dona culta i reflexiva segons va dir la veu en off, que també s’hi va reconèixer la veu de la Teresa Robert, és una figura en forja de l’artista targarí Josep Castellana molt bonica i escaient (per cert el nom de “la Culta” no m’agrada gens i tenim tot un any per buscar-n’hi un de més escaient i glamurós).

Els premiats, tots en són grans mereixedors i tots dignes receptors, des del premi comarcal a Lo Pardal Fundació Guillem Viladot; el premi a l’entitat al Paupaterres que l’any que ve també faran 25 anys, que no és poca cosa; el premi a l’artista lliurat al bressol d’artistes, la no sempre ben valorada Escola d’Arts i Oficis Ondara; el premi intercomarcal a la pel·lícula Alcarràs on també hi ha representació targarina; però per a mi, el premi més emotiu de la nit va ser el de la persona, el lliurat al periodista Josep Castellà Gené, una persona que ha dedicat gairebé tota la seva vida a informar sobre Tàrrega, que ha viscut i viu per Tàrrega i per la seva família i em va emocionar com parlava de tot plegat, del seu pare, de Tàrrega (es veu que l’estima i la sent) i com reconeixia la figura de la seva esposa. És una persona que quan no hi sigui es trobarà a faltar. La meva felicitació a tots els guardonats i especialment al Josep Castellà.

I he dit que hi havia un “però”, que ara mateix no sabria dir si és perquè no ens deixen o no volem, personalment m’inclino per la primera opció, i em refereixo a la presència femenina. Lliuren els premis: el president de la Diputació, el president del Consell Comarcal, el president de la Cambra de Comerç, el regidor de Cultura de l’ajuntament de Tàrrega i el director dels Premis Culturàlia. Tot homes. Hi va haver un moment quan van lliurar el premi a l’artista, que van pujar 5 homes a buscar el premi que sumat a qui feia el lliurament feia una mica de basarda i tot tanta manca de dones, que alguna n’hi deu haver a més de la que va ser mare i no va poder venir, dic jo. Sort que els parlaments van ser a càrrec de dues dones que si no...

Doncs apa, llevat d’aquest “però”, la resta és per felicitar a tothom.