Els grans fons compren finques rustíques


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
Les finques rústiques s'han convertit en objecte del desig per part dels fons de capital risc i de les empreses immobiliàries. S'ha desfermat una autèntica febre pels negocis agrícoles. Els inversors busquen en la terra la rendibilitat duradora i estable que no troben ni en els mercats financers ni en els immobles urbans.
El desembarcament dels fons i de les gestores immobiliàries es produeix en un moment de canvis estructurals en el món rural. Prop del 60% de les finques rústiques espanyoles canviarà de mans en els propers 10 anys, ja que els seus propietaris estan a punt de jubilar-se i les seves propietats passaran als seus hereus o seran venudes a inversors professionals. L'envelliment de la gent del camp revela que només un 11% dels propietaris de finques rústiques té menys de 40 anys.
La terra s'ha convertit en un actiu refugi que ofereix una rendibilitat estable i segura, molt allunyada de la volatilitat que viuen actualment els mercats financers. També permet aconseguir economies d'escala a traves de la millora dels processos agrícoles, perquè en aquest país encara hi ha moltes terres de cultiu que no estan aprofitades.
A més es tracta d'una inversió ben vista per la societat perquè cobreix una necessitat bàsica de la nostra vida diària com és l'alimentació. Si a més s'incorporen a l'explotació de les finques sistemes sostenibles de cultiu, l'inversor estarà contribuint a mitigar el canvi climàtic.
Les immobiliàries i els fons tenen estratègies diferents a l'hora d'invertir en terrenys rústics. Les primeres les compren i les lloguen a un operador agrícola amb contractes que solen tenir una durada mínima de 20 anys i amb una rendibilitat que se situa entre el 8 i el 10%. Les immobiliàries busquen, doncs, una rendibilitat a llarg termini, mentre que per als fons de capital risc el seu esquema preferit és el de comprar, guanyar mida i vendre.
Els experts en aquest sector veuen actualment la inversió en terra com una espècie d'assegurança davant la inflació, al tractar-se d'un bé escàs, resistent a les crisis, que no es deteriora amb el pas del temps, tangible i bastant líquid. El valor de les finques rústiques creix, en termes mitjans, més del que ho fa la inflació i, per tant, bat l'evolució dels preus.
Aquest mercat té unes bones perspectives de futur, ja que el nostre país és el primer productor hortifructícola de la Unió Europea i el tercer del món, cosa que explica que el nombre d'inversors en terres de cultiu s'hagi multiplicat per 10 en els últims anys. El més buscat són les explotacions de fruits secs (especialment ametlles i pistatxos) i les terres de regadiu.
Sens dubte, els negocis agrícoles creixeran amb força en els propers anys i pot servir d'estímul per impulsar el desenvolupament econòmic de milers de pobles que venen a constituir l'anomenada Espanya buidada.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari