No sé si ho resistiré, però cada any per aquestes dates em saturo d'anuncis de colònies, joguines i pel·lícules ensucrades de Nadal. Si ja de per si es fan difícils de pair, perquè trobo que duren massa, la calor que fa no ajuda gens a crear un ambient nadalenc. Cert que no és normal aquest temps gairebé primaveral que fa, però tampoc ho és que des de l'octubre ja ens bombardegin per totes bandes amb anuncis de torrons, loteria, colònia o regals.

Si les tardes de diumenge ja són força avorrides, imagina't agafar una cadena que et faci tres pel·lícules de Nadal seguides, a quina més ensucrada i totes iguals. No és estrany que ens pugi el sucre, no. I això que encara falten 6 setmanes per Nadal.

I ara començaran els ansiosos, que a més veuen aquestes pel·lícules a oferir-nos tota mena d'espectacles als balcons que són autèntics atemptats visuals. La veritat és que cada cop són menys els que s'apunten a guarnir finestres i balcons, però els que ho fan... aquests tenen mèrit, valen per tots. N'hi ha per a tots els gustos. Sempre m'he preguntat com poden posar-hi tant en tant poc espai, perquè n'hi ha que semblen veritablement el mostrari d'uns magatzems d'articles de decoració. Allà hi ha de tot. Hi ha balcons que en un metre i mig tenen mànega de llumetes blanques a la part de dalt, mànega de llumetes blaves i verdes a la part de baix i mànega de llumetes grogues i vermelles als laterals, al bell mig, unes espelmes, unes campanes i una estrella, lògicament tot en llumetes de colors i amb música per a satisfacció del veïnat. A un costat hi puja un Pare Noel petit amb l'escala de llumetes de colors, a l'altre els tres Reis, aquests no tenen escala de colors, però estaran envoltats d'algunes llums noves que hauran sortit, i a un costat, ja situat gairebé fora del balcó, envaint lleugerament la façana, hi col·locaran un Pare Noel a mida real i que faci moviments autòmats, que ens clavarà un ensurt que escaparem a córrer que ni la Marta Domínguez, dopada o no, ens atraparà, que ja podem vigilar perquè tal com estan tots els carrers i voreres més d'un tornarem a acabar enguixats. Que està molt bé la capa de maquillatge que han fet a alguns carrers (es nota que s'acosten eleccions) però que el que haurien de fer és passejar-s'hi bé i arribar sans i estalvis a casa.

Que sí, que les llums de colors als carrers suposadament inciten la gent a sortir i a consumir, però ben mirat, si no fos per tots aquests voluntaris agressors de l'estètica visual i per la quantitat d'anuncis de colònies, com sabríem que és Nadal? Què ens faria notar la diferència d'uns dies tant assenyalats com aquests, d'uns dies normals? Sembla que Nadal ens hauria de fer a tots una mica més bons i és com si aquest ambient nadalenc de l'època estovés fins i tot les ànimes més dures. Ara fins i tot el temps ha canviat, no fa tant fred, abans feia fred, molt més fred que ara, amb aquelles gebrades i aquells canelobres de glaç, però en canvi fa la sensació que tots els cors estan gelats. I aquesta obligació implícita d'haver de ser feliços que ens mostren tots els anuncis tan poc solidaris a la vegada amb les persones més desfavorides, que no s'imaginen celebrant el cap dany a bord d'un iot amb vestits d'alta costura i joies de disseny i que en tindrien prou de saber que el dia de Nadal podran menjar. I és que malgrat tot, el Nadal ens estova però poc.