Des que obren els llums de Nadal a l’octubre que vull que posin Pasqua al febrer, i l’estiu entre el maig i el juliol. Un desordre organitzat, com el dels jacobins en temps de la Revolució Francesa. Mira si eren espavilats, que tots els dies acabaven en -di, i anaven en ordre (primidi, duodi, tridi, quatirdi). Pel que fa als mesos, res de Cèsars romans (August, Juli), tot ben natural: la verema, el vent, el fred. Llegiu què diu la Viquipèdia sobre els noms dels mesos: “Les terminacions dels noms s'apleguen segons l'estació, per tal d'adequar la sonoritat de la partícula final al caràcter de l'estació. Per exemple, segons Fabre d'Églantine, els noms dels mesos de la tardor tenien un so greu i una mesura mitjana; els mesos de l'hivern un so feixuc i una mesura llarga; els mesos de la primavera un so gai i una mesura breu; i els mesos de l'estiu un so sonor i una mesura llarga.” Això és art i no les lletres tremebundes i masclistes del reggaeton. 

Per Nadal dona bo pujar al bus de les 7 del vespre des de l’estació del Nord, a Barcelona, i encantar-se com una criatura amb els llums i les decoracions de façanes fastuoses. De vegades penso que hi mengen capó cada nit, i viandes assortides i regalades, i beuen cava de fa cent anys. Mai no se senten nadales al bus, però sí missatges empàtics de mares a filles sobre gendres o companys masclistes que abusen de la paciència de totes dues. Tampoc hi sentireu ningú que glosi les virtuts del torró o de les neules d’Agramunt. Menys encara un rapsode amateur que vulgui acarar-se amb el Poema de Nadal d’enguany, el que es recita dalt de la cadira (que la gravetat sigui amable amb tu, si caus o no t’aplaudeixen prou). Deu ser de reumàtics del segle XIX escriure postals de Nadal dalt del bus, amb lletra tremolosa no pas d’emoció, sinó de sotracs entre Cervera i Tàrrega: “Amb tremolor als dits et desitjo un venturós any nou.” Bff…

Christmas, en anglès, fa més de carols i de merry, que no és merèixer. Fugir del brogit a taula i dels que atabalen amb consells no demanats, això demanen les ànimes sensates. Qui hagi volgut triar els comensals de la família de Nadal i Sant Esteve, que aixequi el braç. A casa encendrem el foc, i posarem ordre en prestatges i dins nostre. Necessitem un temps de creació i badoqueria, degudament dosificat. Si les flames del foc ens encanten, cal retre’ls admiració. Potser envejarem joieries i pelleteries pel burgès que ens pica a la part animal de nosaltres. Cantes la cançó del títol de l’article? Sí, dona, la de la Mariah Carey amb vestit roig i un arbre guarnit al darrere. Aquesta, sí. 

All I want for Christmas (Tot el que vull per Nadal) és la meua carrincloneria preferida. Servidora enyorarà els rellotges de cucut, les tauletes Toblerone i la puntualitat (d’ací allò dels rellotges). Farà fondues de formatge cada 2 dies, es vestirà amb faldilles tiroleses i faré veure que sé cantar Yodels. Respecte a lliscar sobre un pendent avall en esquís, prefereixo l'horitzontalitat del passadís de casa, que me’l conec més. Ah, i sospiraré davant les fotos dels llacs, ben tapada amb una manta i un Glühwein, o vi especiat típic d’Alemanya. Nena, ta mare no és de fred…!

Porteu-me a Suïssa a veure la xiqueta, que el 22 de desembre, dia de Rifa grossa, en farà 23. Bon Nadal, estimats lectors, i gràcies per aquesta paciència i robustesa en llegir-me cada 15 dies, si fa no fa.