Per a la Carme Yáñez, companya fidelíssima del Pere i dels nostres somnis d’infant.

Si ara tanqués la botiga… què passaria? Si guardés el sol dins del taulell, tu creus que se n’adonarien els targarins? Si els fes passar joguina lletja per gadget necessari, vindries a dir-m’ho, a retreure-m’ho? 

Els Playmobil m’han muntat un escenari preciós, Carme. Diuen que volen recrear la Fira del Teatre des que es fundà, tota sencera. Potser necessitaran que els soldats de la part interior de l’aparador, aquells que suplicaven una mica de radiador, els ajudin amb les grues. 

–Senyor, el senyor rector no ens deixa il·luminar la façana de la botiga de color lila! Què li diem? 

Que són uns rancis, com sempre han estat. Que no saben encara que ja s’ha nomenat una dona bisbe a Gran Bretanya, ves! Compte amb el vidre. Refredats no podrem muntar-ho tan ràpid. Corre, que el gruista esternu… massa tard, casumdena! Us heu fet mal, xiquets? No? A veure, els de calça curta, que dèieu ser de l’edat mitjana, aneu a escalfar-vos dintre. Se us veuen els pèls pintats de les cames com s’ericen del fred. Vós, parleu català? No. Un traductor del llatí, sisplau! 

”AMOR VINCIT OMNIA”

Ah, aquesta marca de joguines no la coneixia. Carme, tu en saps res d’aquesta “amor vincit”? Ah, que sí que te n’havien parlat. Caram, tanta gent a la botiga i el que més parla soc jo. Ja diuen els Lego que volen fer un “Parlament Esqueril” per dir-hi la seva. El pitjor és que els Playmobil han creat un sindicat de plays esguerrats, i m’han amenaçat —Carme, a mi!— amb portar-me al tribunal de joguines maltractades, per oblit, descuit i polseguera. Perquè alguns tenen asma des que els vaig guardar en un prestatge prop de les bigues. Es veu que una aranya —ep, que jo no hi era— els teixeix una manteta a tots els que esternuden de nit, perquè la Donaranya (així l’han batejada) els aprecia molt. Sí, Carme… 

Les nines, despentinades, com ha de ser. Tu, Mic, faràs de clown per a la presentació. Les cuinetes us esmerçareu en el berenar del simposi. No, Nutella no, l’any passat us vaig haver de regalar un viatge a la rentadora, i encara ara netejo el darrer sopar… Ai, sí, no hem dinat encara i això no dona bo. La coral d’ossos, com ho porteu? Que dius que què? Que l’ànec solista ara se n’ha anat amb els de Gòspel? 

–Hola? Sou Ondara Gospel? Necessito el Ricard per fer un solo, aquella que diu “Low”... Ah, el Ricard ara viu a les Bahames?… No, no he dit “tinc un ou”… I vós més, home!!

Carme, et faria res contractar-los tu, aquests xitxarel·los cantaires? És que em treuen de polleguera! A veure si els figurants estan a punt. Vós, el que dueu aquestes ulleres de pasta negra i uns dos cabells al cap: dieu que sou de la secreta? Quina cosa secreta? El vostre company es diu Fil·lemó? Goita, com el poeta grec rival de Menandre. Tothom pentinat i perfumat? Una mica menys de postureig, criatura, que se us veu la pintura xinesa des d’Anglesola! Maquillatge, poseu-li més somriure als gossos, sembla que estiguin pidolant un tall de carn! 

–Carme, estimada… ves vestint-te, farem tard. Que bonica que ets… i com t’estimo. 

EPÍLEG

La centenària botiga Ca l’Esqué tindrà tancat unes setmanes per culpa d'una inundació tristíssima d’anunciar-vos: Les joguines ploren amargament el traspàs del seu amic i company, el Pere Esqué. Aviat us farem saber si necessitem acròbates, pintors i actors per consolar tots els habitants de la botiga.