Mor el propietari de la centenària botiga de joguines Casa Esqué de Tàrrega
Pere Esqué Pané tenia 70 anys
El propietari de la centenària botiga de joguines Casa Esqué de Tàrrega, situada a la cèntrica plaça Major, Pere Esqué Pané, ha mort aquesta setmana a l'edat de 70 anys després de lluitar contra una llarga malaltia. Ell era la tercera generació del negoci familiar, una emblemàtica botiga de joguines fundada el 1913 en la qual s'hi podia trobar des de les joguines tradicionals de sempre fins a les actuals i modernes.
Pere Esqué, molt conegut i estimat a Tàrrega, era la persona que coneixia millor el pols de la ciutat ja que l'observava des de feia molts anys des de la seva emblemàtica botiga. A més, era habitual veure'l conversar amb qualsevol persona que es trobava a la plaça Major.
Encara que un xic tard, el més sentit i profund condol a la familia d'en Pere Esqué per aquesta irreparable pèrdua. Vaig conèixer en Pere en un dels Peregrinatges al Santuari de N.D de Lourdes organitzat pel Bisbat d'Urgell. Recordo d'ell la seva vitalitat, la seva noblesa, la seva naturalitat, la seva entrega i la seva bondat vers els demés. Persona modèlica de la qual vaig aprendre molt en aquella espiritual trobada. Gràcies amic!!!!!
Les meves condolències abans que res. Però aprofito per indicar moltes faltes d'ortografia. Fa mal als ulls.
Esque correctament s'escriu Esqué.
Mes correctament escrit és més.
Coneixer correctament escrit és conèixer.
El estiu correctament escrit és l'estiu.
Despres correctament escrit és després.
Adeu, maxim
Amic Pere, recordaré les teves converses, assentats als bancs de la plaça Major, davant la teva icònica botiga de joguines. Esperançats per superar una malaltia i tristor per un adéu inesperat. Una abraçada als teus i a tu en aquest infinit i misteriós estar.
El meu condol mes sentit per la familia Esque , al Pere al vaig coneixer desde petit per vindre a Vallfogona de Riucorp a passar el Estiu despres del 1992 al 2002 vaig viure a Tarrega de tan en quan feiem la Tertulia, una gran persona que diu Adeu, va viure la vida al maxim. Encara el recordo amb bicicleta amb els seus petits circulan per Tarrega.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari