Joana Masdeu

Teresa Miserachs s’incorpora a NOVA TÀRREGA el mes de febrer de 2022 amb la secció Tal com raja que té periodicitat quinzenal.  

Teresa Miserachs reflexiona sobre l’actualitat oferint una àcida crítica. 

 

Valga'm Déu la que s'ha liat amb la Joana Masdeu. Vagi per endavant que ni soc militant ni estic afiliada a cap partit polític tot i que algunes vegades hagi pogut semblar el contrari, i que per sobre de tot, com en tot, m'agrada ser justa. I si bé moltes vegades he carregat contra altres formacions polítiques, per cert no entenc que Esquerra Republicana encara mantingui Rufián com a portaveu, quan els que m'agraden fan coses que no m'agraden, també ho he de dir.

I ara en aquests moments agraeixo sobre manera no militar a Junts perquè fa pena i vergonya aliena tot plegat. Anem enrere, a mi en un principi, la Laura Borràs em queia bé, tot i que si he de ser absolutament sincera li veia alguna cosa que no m'acabava d'encaixar. M'ha anat decebent i molt amb el pas del temps i amb moltes de les seves actuacions. La Laura té un ego més gran que la seva constitució física, que ja és dir, i ha anat fent net de tots els que no pensen com ella o no els pot dominar. L'Elsa Artadi per exemple, que li podia fer ombra i li feia molta nosa, va haver de plegar amb llàgrimes als ulls.

En la meva humil opinió, la Laura és una reina despullada, que no té ningú que l'avisi quan s'equivoca, que s'equivoca, sovint i molt, perquè si l'avisen directament els decapita i per això li riuen totes les gràcies. Aquesta forma de procedir a mi em van ensenyar que se'n diu autocràcia, una mena de règim polític en què una persona governa sense sotmetre's a cap tipus de límit i que es creu amb la facultat de promulgar i modificar les coses a la seva voluntat. A mi em va començar a decebre i vaig veure que anava molt passada de voltes quan penjava fotos a Instagram des del Parlament i posava "ca la Laura", o quan van penjar un dinar a base d'ostres amb en Cuevillas, a qui creia més intel·ligent, en un moment on molta part de la població ho passa malament. S'ha de ser honestos i malgrat ella sempre diu que l'han fet fora per independentista, hem d'admetre que a ella no la van perseguir per independentista sinó que va ser un dany colateral perseguint un narcotraficant, d'aquí que molts l'anomenin la "narcopresidenta".

I ara ha arribat el cas De Dalmases. I jo només li demano a la Laura el mateix tracte per en Francesc de Dalmases que el que va tenir ella amb Eduard Pujol, a qui li van destrossar la imatge i la vida perquè en cap moment es va fer valdre la presumpció d'innocència. I arribats a aquests punt tots els hooligans, que a tots els partits n'hi ha, apareix una tal Joana Masdeu, una periodista falsa amb un compte a Twiter on defensava Francesc de Dalmases a la vegada que acusava i difamava altres dirigents de JxCat com Jordi Sànchez o Albert Batet. Jordi Sànchez de seguida va sospitar que es tractava d'un compte fals, ja que s'havia creat el mateix dia que va sortir a la llum l'informe de De Dalmases i li va oferir una entrevista presencial tot dient-li: "No deixis que pensin que ets un troll." Però la resposta de la falsa periodista va ser esborrar el compte. 

Segons van poder esbrinar Nació Digital, el mòbil associat al perfil de la periodista podria ser el d'un col·laborador de Laura Borràs, i aquest seria Rai López Calvet, conseller nacional de Junts. El mòbil del compte fals acaba en 13 com el de Rai López Calvet. Naturalment ell ho nega tot, però d'un paio que se'n va anar a Waterloo caminant amb una urna penjada a l'esquena se'n pot esperar qualsevol cosa. Així no, Laura, així no.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article