Què es pot dir d’Alexia Putellas que no s’hagi dit ja? Segurament ben poca cosa. A hores d’ara gairebé tothom sap qui és Alexia Putellas, però per si hi ha algun despistat direm que és una futbolista catalana nascuda el 4 de febrer de 1994 a Mollet del Vallès, que juga de davantera o migcampista al FC Barcelona, a la Primera divisió del futbol femení. És la capitana de l’equip elegida per les seves companyes i l’any passat va ser guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21 i aquest any, malgrat la terrible lesió que arrossega, ha revalidat guardó i es converteix en la primera futbolista de la història que és elegida millor jugadora d’Europa dues vegades seguides. També va guanyar dues vegades seguides, els anys 2021 i 2022, el trofeu Pilota d’Or.

Però és clar, l’Alexia és una dona, i per a més inri una dona que triomfa en un esport fins ara d’homes. I tan ella com les seves companyes malgrat jugar tan o més bé que els homes, no ho tenen fàcil, no. Com a proves de la discriminació per sexe que pateix el futbol femení podríem posar per exemple la diferència de sous i fitxes comparades amb les dels futbolistes masculins, i vagi per endavant que jo sempre he dit que els sous i fitxes que es paguen ara són immorals i una autèntica aberració en el cas dels homes; o per exemple els horaris d’emissió dels partits d’uns i altres, tot i que elles baten records d’assistència, però són dones, dones en un esport d’homes. Només cal mirar que quan és un home donen la cerimònia en prime time per la cadena principal, però tractant-se d’una dona, una petita esmena al Telenotícies del vespre i la cerimònia per Esport 3. 

Si una cosa li vull agrair, personalment a l’Alexia, és haver aconseguit posar el futbol femení al lloc que li correspon i que s'hagi convertit en ídol i model per a no només moltes noies, sinó també per a molts nens i nenes i trobo tan bonic que un nen llueixi una samarreta amb el nom de l’Alexia. Però el que més li agraeixo és que fes una part del discurs d’agraïment en català. D’acord, també ho va fer en castellà, però part del seu guardó potser també ve per jugar amb la selecció absoluta d’Espanya i té el rècord d’internacionalitats i per tant té molts i moltes fans que parlen castellà i en anglès perquè és la llengua més parlada. I això em porta a mirar jugadors com Messi o el mateix Cruyff –que no seré jo qui jutgi la capacitat i qualitat d’ambdós jugadors, valga’m Déu–, però sí que no els he perdonat mai ni a un ni l'altre que no parlessin català. De fet, jo crec que el Barça ho hauria d’imposar al contracte perquè si a un cambrer, per posar un exemple, se li exigeix que parli en anglès, sovint per un sou escàs, amb el que cobren tots aquests senyors se’ls pot exigir perfectament. Ells prou que demanen. Mira en Messi, que no en guanyava prou que encara va demanar un avió de luxe particular per anar a passar el Nadal a l’Argentina.

I a veure, en Messi tenia 12 anys quan va arribar a Barcelona, i ha de ser molt totxo perquè en 14 anys no l’hagi pogut aprendre;  o en Johann, que va morir dient peloto que ni el castellà parlava bé, però més greu és el cas de Jordi Cruyff, que es diu Jordi perquè va néixer aquí i jo fins a dia d’avui no l’hi he sentit mai una paraula en català. Us imagineu quants nens, nenes, nois, noies i fins i tot adults potser parlarien en català si els seus ídols ho fessin? 

I què me’n dieu de la ministra Montero, que ha tardat més de 10 hores a felicitar l’Alexia? Al Nadal el van felicitar quan encara no havia sortit de la pista.

Doncs això, noies, esteu fent una feina genial malgrat que us quedi molt per fer. Segurament ella no ho sabrà, però des d’aquí vull donar la meva més sincera felicitació a l’Alexia i desitjar-li una prompta recuperació perquè elles m’han fet tornar la fe en el futbol. Enhorabona, Alexia.