Ha mort la reina Elisabeth II d'Anglaterra. Ho dic per si algú encara no se n'ha assabentat, cosa gairebé impossible perquè hem vist la monarca fins i tot a la sopa a totes hores i a totes les cadenes. Que no sé jo si he trobat més llarg el període de misses i funerals o el mateix regnat. Que Déu la tingui on li correspongui i que descansi d'una vegada i ens deixi descansar a tots. Que ha fet un tour turístic després de morir que riu-te'n dels que fan els padrins de l'Imserso. Ara, he d'admetre que la pompa, fastuositat i ostentació de la monarquia Anglesa no la té cap altra monarquia.

Que no li vull treure mèrits a la reina, eh, però comencem per dir que va ser reina per accident, com el d'aquí i en aquest cas mai més ben dit, quan el seu oncle va renunciar a ser rei per amor com el fill petit de Lady Di, que és molt llastimós el que han fet tant amb ell com amb la seva dona, la Meghan Markle, començant per la família i acabant per molta gent, que es va negar a donar-li la mà i, en canvi, li donaven ben cofois a l'assetjador i pederasta príncep Andrew, que corria un vídeo, certificat com a cert i no manipulat, on grapejava a la seva filla en un acte d'aquests. De l'emèrit d'aquí, ara es diu que el suposat accident en què va morir el germà de Juan Carlos I no va ser un accident i que a més va trair el seu pare don Juan. I és que la maldat i la traïció les porta incorporades de sèrie. 

Tornant a l'homenatjada, i repeteixo que no li vull treure mèrits, però que ningú hauria de perdre de vista que era una colonitzadora, que va arribar a tenir sota el seu regnat els 54 països que formen part de la Commonwealth (Mancomunitat de Nacions), i que entre aquests hi ha països tan grans com el Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, o petits paradisos terrenals com Jamaica o les Bahames, per exemple. Ser colonitzador no és cap mèrit ni virtut, haver estat capaç de regnar i fins i tot ser estimada per la majoria, sí.

Ja he dit moltes vegades que jo no soc gens monàrquica, tret que un príncep de veritat es casi amb la meva filla, que més republicana que la Paloma Rocasolano i mira, però les monarquies al segle XXI no tenen cap mena de raó de continuar existint. Gaudir d'una sèrie de drets i privilegis pel sol fet d'haver nascut d'un úter concret (ja hem vist que a vegades no cal ni això) és anacrònic i obsolet.

Però si una cosa ens han donat aquests 11 dies són imatges, moltes de les quals parlen per si soles, i sort n'hi ha, perquè ni la Moncloa ni la Zarzuela han dit ni mu. Una de les més comentades és la dels quatre reis seient junts al funeral d'estat, que si bé ja és un despropòsit que la família reial anglesa convidés l'emèrit ni que fos a títol personal, i una desvergonyia que ell acceptés anar-hi, només fa pensar allò que "Dios los cría y ellos se juntan". Que la cara de la Letizia era un poema i que si ja habitualment té unes faccions esmolades que li donen una imatge dura i fins i tot malèfica, la d'aquest dia no té punt de comparació. La Kate també té el seu punt, però sap estar i és més elegant. Sort que els prínceps George i Charlotte amb la seva innocència i espontaneïtat donen una mica d'aire a tot plegat. Apa, llarga vida al rei, que no estem per 11 dies més de funerals.