La temuda estanflació


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
Segons la Real Academia de la Lengua, l'estanflació és “la situació que es produeix en una economia consistent en la coexistència de la inflació amb estancament econòmic”.
L'any 2022 prometia, fins fa poc, ser el de la recuperació definitiva (o gairebé) de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus, però les coses per desgràcia no seran així, ja que tots els pronòstics han quedat superats per una trista realitat.
La invasió d’Ucraïna per Rússia i l'escalada de sancions i contrasancions entre Occident i el gegant asiàtic han portat inclús a la possibilitat de vetar les exportacions de matèries primeres com el gas, el petroli, l'alumini, el níquel, el blat, el blat de moro, el gira-sol o els fertilitzants, cosa que està portant una gran tensió en els seus preus i agreuja una espiral alcista que ja s'estava produint des de feia uns mesos.
Amb tots els preus de les matèries primeres disparats, les empreses es veuen forçades a repercutir l'augment dels costos sobre els seus clients. Consumidors que a més perdran poder adquisitiu perquè l'augment dels salaris normalment sempre es queda per sota de la inflació real (que no és l'oficial) i la inflació se'ls menja els estalvis. Per altra banda, les empreses, en una gran majoria, veuran com els seus marges s’estrenyen i com les menors perspectives de creixement llasten les seves inversions.
A més, s'ha de sumar el fet que la manca de matèries primeres està afectant també a la producció, cosa que ha començat a provocar aturades de fàbriques o línies de producció d'aquestes, dependents de les matèries primeres russes, com és el cas de la indústria de l'automòbil, els fabricants de productes electrònics o el sector agroalimentari.
Per tant, tal com va succeir el 1973, si les sancions s'endureixen i duren en el temps, junt amb la incertitud que provoca el fet de la guerra, es provocarà també endarrerir les decisions de consum i d'inversió.
El problema afegit és que aquesta frenada ve just després de la crisi del coronavirus i amb la inflació subjacent ja desbocada, amb taxes interanuals del 3%, fet que dificulta el recurs a la teràpia d'una política monetària o fiscal, si tenim en compte els productes socialment crítics als quals afectarà la inflació i els alts nivells del deute públic que actualment tenim. Mecanismes utilitzats en el passat com el de l’emissió de deute públic en aquest cas no són possibles, almenys en la mateixa intensitat.
La guerra està afectant i afectarà també sectors com les exportacions i el turisme. La pujada de la inflació en el nostre país per sobre de la mitjana europea i especialment de països com França, Alemanya, Portugal o Itàlia, reduirà la competitivitat de les empreses nacionals a l'hora de vendre a països tercers, amb la dificultat afegida que aquestes trobaran complicat buscar mercats fora de l'Eurozona.
En el cas del turisme, l’amenaça no ve tant per la pèrdua del turisme rus, que no té un pes específic rellevant, sinó de la pèrdua del poder adquisitiu dels clients nacionals i d'altres països europeus, ja que en l’àmbit de les famílies, la despesa en turisme és secundària al pagament del rebut de la llum o de la compra dels productes d'alimentació. A més, mentre duri el conflicte amb Rússia i aquesta mantingui tancat el seu espai aeri, els turistes asiàtics han de fer quatre hores més d’avió per venir a qualsevol país europeu. I la por d'un conflicte d’àmbit europeu pot ser dissuasiva per als turistes nord-americans.
Tot plegat, i per causa de la guerra, el creixement de la Unió Europea i, per tant, també de la nostra economia, es veurà greument afectat i farà que ens situem en una temuda estanflació, o sigui una combinació d'estancament de la nostra activitat econòmica junt amb una important espiral inflacionista provocada per les pujades de preus.
I s'ha de recordar que en aquestes situacions on els protagonistes són la societat en general i el seu patiment com a conseqüència directa o indirecta de la guerra, ningú hauria de tolerar que algunes grans empreses s'aprofitin d'aquests moments i circumstàncies, especulant i acumulant quantitats immenses de beneficis.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari