Doncs havia pensat fer aquest article lleugerament diferent, però he considerat mirar bé que els homes no tinguin un dia també, i efectivament, els homes també tenen un dia, que no té gaire mèrit perquè cada dia és el dia internacional d’alguna cosa, i si bé hi ha dies internacionals molt lloables com el de la dona, el de la no-violència de gènere, el del càncer, el de diferents malalties... que hi hagi un dia internacional de la croqueta, de la pizza o de qualsevol altra bajanada ho devalua una mica.

Jo havia pensat fer un article dient que un cop més el dia 8 de març i com cada any, es celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i tot i que gran part de la població, i molt especialment el sector femení, no està per gaires celebracions, cada any un cop més llegim manifestos i fem manifestacions per reivindicar una cosa que ens hauria d’estar concedida de forma natural i que encara a dia d’avui només un 6,6% dels càrrecs els ocupen dones. I que les dones tenen una situació molt més precària i s’enfronten a moltes més dificultats per accedir al mercat de treball, continua essent una trista realitat. Bé, ara és força difícil per a tothom, però per a una dona, encara ho és més. Les dones amb estudis primaris, que són aproximadament un 19,4% de la població, tenen un percentatge d’ocupació de 20 punts per sota dels homes.

En els processos de selecció encara solen ser freqüents les ofertes de feina clarament sexistes, redactades amb un llenguatge masculí o femení depenent del tipus de lloc de treball del qual es parli, i potser gosaria dir que tot plegat fins i tot està fent passos enrere. No fa pas gaire, encara vaig poder llegir un anunci que demanava: “Chica con buena presencia y con derecho a roce”, que tampoc no entenc com permeten aquests tipus d’anuncis els uns i com s’atreveixen a redactar-los els altres, fet que s’hauria de denunciar sempre perquè el paio que es permet posar un anunci d’aquesta mena ja es veu que no vol pas una comptable administrativa. Davant d’un procés de selecció com aquest, sobren les paraules i manquen els fets que reivindiquem cada any.

Mireu, tot això dels dies internacionals, dels manifestos reivindicatius, les manifestacions i totes les performances que puguem fer, estan molt bé però si no van acompanyades dels fets no serveixen per a res. Sense voler frivolitzar ni comparar, ara mateix amb el que està passant a Ucraïna, que jo no hi entenc gaire i no sé quin tant per cent de culpa té cada bàndol, i partint de la premissa de sempre NO a la guerra, què us penseu que en pensa en Putin de totes les il·luminacions amb els colors de la bandera d’Ucraïna, les manifestacions de gent cridant "no a la guerra" o que no puguin anar a cantar a Eurovisió o el Canadà faci boicot al vodka rus? Si està gaudint com el que és: un boig. I la OTAN? Doncs com ja bé deia la Trinca fa 23 anys: anar-hi-anant. S’ho miren des de lluny i de reüll i ja us ho fareu. I la Unió Europea? Fa autèntica vergonya aliena sentir el President del Parlament Europeu, el senyor Borrell (escoltar aquest senyor fa vergonya sempre), que davant d’uns fets tan dramàtics publiqui al seu compte de Twitter que els russos no podran anar de compres a Milà o de vacances a Sant Tropetz i anunciï com a gran mesura repressora que Rússia no podrà participar al Festival d’Eurovisión. Apa home, fem-nos-ho mirar tots plegats, que aquests són on són perquè hi ha gent que els vota. I així anem.