No anem bé

Teresa Miserachs s’incorpora a NOVA TÀRREGA el mes de febrer de 2022 amb la secció Tal com raja que té periodicitat quinzenal.  

Teresa Miserachs reflexiona sobre l’actualitat oferint una àcida crítica. 

 

Avui estrenem secció i els que fa temps que em segueixen ja em coneixen i saben que utilitzo un llenguatge molt planer i col·loquial, cosa que a algú potser no li agrada, i que em caracteritzo per dir les coses tal com ragen.

I dit això i acabada la presentació us he de dir que no anem bé, no. Que amb tots els problemes que tenim en aquest país, amb tot el que està caient, la màxima preocupació sigui qui anirà a Eurovisió ja ho diu gairebé tot. Eurovisió, un festival anacrònic i obsolet, en el qual España fa sempre un paper força llastimós per cert, i de debò ens preocupa qui representi el país veí a Eurovisió? Que no cal ser Aramís Fuster per saber que el Benidorm Fest estava amanyat. Que jo, pel poc que he vist, des d'un primer moment vaig dir "aquí hi ha marro", i es veu que sí que n'hi havia. Que la noia que va guanyar i que anirà a Torí a defensar l'honor del país es diu Chanel, res a veure amb la Coco ni per dins ni per fora, es veu que fa anys que és amiga d'un membre del jurat, i que tots s'omplen la boca dient que és catalana, però ho és tant com ho era en Messi perquè la noia és cubana resident a Barcelona, això sí.

Ara que el telenotícies de TV3 dediqui més de cinc minuts parlant de qui representarà España a Eurovisió ja ens indica que alguna cosa no va bé al si d'aquesta casa. Això i el que està passant amb el FAQS, o les últimes declaracions de Ricard Ustrell de Planta Baixa, que diu que prioritza els convidats a la llengua. Tornant a Eurovisió, molts apostaven per Rigoberta Bandini, una de les noies que cantava allò que "encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs", però es veu que la seva cançó parlava de pits i no acabava d'encaixar tot i que es veu que la lletra de la guanyadora ratllaria l'incompliment de les normes del concurs per la seva alta presència de paraules i frases en anglès que segur que no s'han parat a traduir. Si hagués estat en català o gallec com les Tanxungueiras segur que haurien mirat més prim. I la polèmica ve perquè el públic va votar les gallegues però qui decideix és el vot del jurat. És clar que també deuen estar escamats de deixar decidir el públic i que aquest decideixi que un Rodolfo Chikilicuatre sigui qui els representi.

I ja deixant el llastimós tema d'Eurovisió, una altra cosa que m'ha posat dels nervis és tant Rafa Nadal i aquest sentiment que de cop els ha agafat a molts. Que no li vull treure mèrits tenístics al noi, que deuen ser els únics que té, també ho he de dir, però home, un paio que és íntim del rei pare, aquell que ha hagut de marxar perquè roba i que es fa fotos amb la samarreta de la policia que ens va atonyinar... potser tampoc cal tant, oi? Si hagués guanyat en Djokovic no n'hauríem parlat tant oi? Doncs això, que no cal.

I ja per acabar de fer-nos una idea i saber perquè som on som, és que a TV3 portem no sé quants dies parlant de la nova amiga de l'Iñaki, que sembla que va ser ell mateix qui va filtrar les fotos per poder-se divorciar perquè la Cristina no ho vol. Diuen les males llengües que una vegada quan la Cristina li va parlar al seu pare de les infidelitats del seu marit, aquest li va respondre: "Déjalo, es como yo."

Doncs això, que amb aquest panorama el molt honorable president només ens sàpiga dir que defensaran el català amb totes les eines que tinguin... no cal que us expliqui el final, oi? Apa, me'n vaig a veure quina nova barbaritat em trobo avui.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article