Doncs aquests dies celebrem Sant Valentí, patró dels enamorats arreu i que aquí hem substituït per Sant Jordi, però com que l'amor és incommensurable i en tenim per donar i per vendre, no ens hem de sentir gens malament si ho celebrem tot.

Sant Valentí fa referència a un dels tres sants màrtirs romans dels segle III, d'existència discutida, que suposadament van viure a l'antiga Roma. L'Església Catòlica Romana celebra la festivitat cada 14 de febrer, i és una celebració tradicional d'alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els enamorats s'expressen i demostren el seu amor i afecte mutu, i per això és conegut com el dia dels enamorats, celebrat aquest dia perquè es creia que era quan les aus triaven parella. La forma tradicional de celebració és mitjançant l'intercanvi de notes d'amor, les famosament conegudes com "Valentines", amb símbols com cors, o Cupido i les fletxes, entre altres. Tot i que com ja he dit a Catalunya, el dia dels enamorats per excel·lència se celebra el 23 d'abril, dia de Sant Jordi i l'intercanvi sol ser entre llibres i roses.

Aquesta festa no morirà mai, mentre no mori l'amor, que en alguns casos ja està tocat de mort, com el de l'Iñaki i la Cristina, tot i que alguns diuen que potser hi haurà reconciliació, perquè recordem que fa uns anys la infanta Cristina per "amor" ho va signar tot. Sembla una paradoxa tot plegat. Perquè no sé jo fins a quin punt ha resultat ser amor quan deia "no sé", "no me acuerdo", "desconozco la mecánica", "no me consta", "yo confiaba en mi marido"... Doncs ja serà prou bleda si tenint una llista d'amants com diuen que té l'Iñaki la noia hi torna, perquè mira, equivocar-se és humà, ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra pot passar, ara... encarinyar-se amb la pedra ja té delicte.

Però el que sí que és amor del bo és el dels caps de la Policía Nacional, que veient que els aspirants a agents no aproven ni a tiros els exàmens d'ortografia han decidit treure'l de les proves d'accés, perquè es veu que ni rebaixant l'aprovat a un 3,5 sobre 10, és a dir un suspens de tota la vida, aprovaven. Aviat tornarem a aquells temps en què l'agent de torn prenia declaració amb una Voll-Damm i una cigarreta a la mà teclejant amb els dos dits índex amb el millor dels casos i quan llegies la declaració la feina era a entendre res.

I amor del bo també el de l'Instituto Cervantes, representat pels Reis, i que s'ha gastat 40.000 € en massatges, no sabem si amb final feliç perquè amb això hi estan força avesats, que diu que són dos massatges per cada treballador.

Abans els amors eren sincers, passionals, conseqüents fins a la mort (Romeu i Julieta, els amants de Teruel, Bonnie i Clyde...) però ara l'únic amor sincer, apassionat i conseqüent és el dels polítics per la seva cadira. Aquesta sí que se l'estimen i són capaços de tot per conservar-la, fins i tot de trair-se ells mateixos i el seu ideari, si és que alguns encara tenen ideari, que a 14 de febrer del 2022 em diguin que m'explicaran el full de ruta d'un vaixell que fa temps que va a la deriva si no és que ha naufragat, no ho acabo de veure. La quantitat de gent que ha mort pensant que veuria una Catalunya independent i resulta que ara tenim el govern menys independentista de la història, i ens prenen per idiotes i ens diuen amb una cara dura que regira qualsevol estómac que ens hem de mobilitzar per la taula de diàleg com si no sabéssim quin és el diàleg amb aquesta gent, no a tot i sanseacabó; ens parlen de fer "tot el possible amb les eines que disposin" pel català, que eines en tenen però ganes poques, ja us ho dic, i així amb tot.

Mireu, no us sentiu malament per celebrar Sant Valentí, que una alegria al cos no va mai malament, i pastisseries, floristeries, joieries i altres comerços que se'n puguin gaudir ho necessiten, i per Sant Jordi ja hi tornarem.