2022 i les disrupcions que ens canviaran la vida

Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.

 

En aquests moments el valor de capitalització de l'empresa automobilística Tesla és mes alt que el de les següents deu empreses juntes, incloent-hi gegants com General Motors, Nissan o Volkswagen, una empresa que el 2003 ni tan sols existia.

Què és el que està passant, i que afecta no només el sector de l'automòbil?

Doncs una forma disruptiva d'entendre els negocis, com a conseqüència de la qual moltes empreses acabaran desapareixent o d'altres líders indiscutibles durant dècades en els seus respectius mercats deixaran de ser-ho, perquè no hauran sabut entendre a temps el significat i la magnitud de la disrupció digital. 

Un altre bon exemple el tenim en el món de la televisió, on les diferents cadenes estan seriosament amenaçades per plataformes que emeten en streaming com Netflix, Amazon o HBO.

La disrupció en la mobilitat representa, per exemple, que el nombre de vehicles elèctrics es multiplicarà per tretze en la propera dècada o que la intel·ligència artificial ja fa possible que circulin camions autònoms per Nevada (EUA) o taxis Nissan sense conductor a la ciutat de Yokohama (Japo).

Una altra forma de disrupció és la que està provocant l’acceleració de la robòtica, donat que a mesura que els salaris augmenten en les empreses, el preu dels robots baixa i cada vegada són més intel·ligents. A més, durant la pandèmia, les vendes de robots s'ha disparat ja que aquests, tenen els avantatges que no s'infecten i que en molts casos augmenten la productivitat, procés que provocarà grans avanços en la millora competitiva de les empreses per també importants cicatrius socials.

És ja un fet la irrupció del metavers. O sigui, d'un univers de 7.700 milions de persones, 4.500 milions viuen connectades a les xarxes socials, amb la possibilitat de crear avatars d'ells mateixos, anomenats “bessons digitals”. Els avatars poden visitar el Coliseu de Roma o socialitzar amb altres avatars, inclús amb aquells que ja han traspassat, però que encara mantenen el seu avatar amb les seves característiques en el món del metavers. Si les transaccions en el metavers es generalitzen utltitzant la criptodivisa etherum, s’haurà d'analitzar el seu impacte en les divises tradicionals i inclús en les divises reserva. Fins i tot sorgiran empreses que faran ús de les dades i de la publicitat, generades en el metavers.

L’acceleració del comerç electrònic provocat per la Covid, que ja era una tendència abans de la pandèmia, ha avançat la seva presència en els mercats d'entre cinc i deu anys. Una vegada que un usuari prova el comerç electrònic, el més segur és que repeteixi. Fenòmens com el d'Amazon, amb la seva particular revolució en el món del comerç i de la logística, són un clar exemple d'aquesta disrupció.

Però aquestes disrupcions, que ens estan canviant el món en què vivim, tenen un denominador comú, que és la transformació digital que ens porta a la utilització d'eines digitals poderosíssimes però que a la vegada ens creen vulnerabilitats provocades pels ciberatacs dirigits a empreses, administracions i persones que ens fan vulnerables.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article