Nous temps, nous delictes: la ciberdelinqüència


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
Internet ja és present en gairebé totes les activitats diàries i ha suposat un avenç sense precedents per a la societat. Tot i això, és una esfera que no queda aliena a la delinqüència.
La ciberdelinqüència consisteix en la comissió d'activitats delictives que es duen a terme a través de mitjans tecnològics com internet. Els ciberdelinqüents ataquen persones, empreses, entitats de diferents tipus i governs amb diferents objectius. Destruint o danyant els seus sistemes informàtics i connexions, normalment per fer un ús fraudulent de les dades confidencials obtingudes, a més de robatoris, xantatges i estafes econòmiques.
L'augment de les connexions a internet a tot el món i la multiplicitat de dispositius connectats fan que els ciberdelictes no trobin fronteres, ni virtuals ni físiques, situació que posa en risc tota la població.
L'Agència de Ciberseguretat a Catalunya assegura que en el 2021, les dades del 50% del catalans es van filtrar en recents fugues massives provocades pels ciberdelinqüents d'empreses com Facebook, The Phone House, Glovo o LinkedIn o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Entre les dades filtrades, només en el cas de Facebook, van ser 2,3 milions el nombre de catalans afectats, on figuren dates de naixement, números de la seguretat social, adreces, números de DNI i altres informacions que fan possible la usurpació de la identitat de les persones.
L'ús cada vegada més intens de les noves tecnologies, que pot anar des d'un simple telèfon mòbil fins a un ordinador, si està connectat a internet pot ser un fantàstic vehicle perquè aquests ciberdelinqüents accedeixin a les nostres dades personals. Per això, a nivell domèstic, és aconsellable canviar amb freqüència el codi d'accés als comptes bancaris, o no utilitzar-lo per altres serveis digitals o no fer servir codis obvis com la data de naixement o el nom i cognoms o combinacions d'aquests.
La pandèmia ha propiciat nous riscos i ha accentuat els atacs a les entitats governamentals, el sector sanitari, els serveis públics de subministraments essencials (aigua, electricitat i gas) i en l'educatiu. En aquest últim, s'ha registrat un augment del 200% en l'últim trimestre i en els altres entre un 50 i un 100% en el mateix període. Organismes que disposen de les dades personals de la majoria dels ciutadans.
El treball en remot, promogut per la pandèmia però que en una bona part dels casos ha aparegut per quedar-se, ha augmentat l'exposició d'aquests treballadors a aquests riscos, ja que habiliten noves eines com impressores connectades, es fa servir un mòbil corporatiu o de l'empresa, estan moltes més hores connectats a internet, i fan servir diverses eines digitals en un entorn de baixa seguretat. I cal recordar que aquest tipus de delinqüència pot afectar no només els organismes oficials i les empreses, sinó també tots els ciutadans, pel sol fet de tenir un compte corrent.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari