Les despeses associades a l'habitatge l'últim any han pujat un 20%, principalment pel cost de l'electricitat, que s'ha encarit un 63%. L'increment dels transports també en el mateix període ha estat del 13%, com a conseqüència de l'augment del preus dels carburants. Aquests increments que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha reflectit en l'IPC d'octubre són mes que suficients per justificar la frenada en les decisions de despesa de les famílies, portant com a conseqüència, una baixada del consum, principal motor de l'economia, i causant un descens en el ritme del seu creixement d'un 30%. La taxa d'inflació general en el mes d'octubre va pujar fins al 5,4%, la mes alta des del 1992, l'any dels Jocs Olímpics, confirmant el fort impacte dels preus de l'electricitat, el gas natural i els carburants en l'encariment del cost de la vida. 

Tot i que hi ha pronòstics que es donen a nivell europeu, que indiquen que l'augment de la inflació serà temporal i que a mitjans de l'any que ve es tornarà a taxes mes raonables, hi ha el risc important d'una eventual espiral de preus i salaris que provoqui una segona ronda inflacionista, basant-se en el fet que l'arribada de l'hivern mantindrà elevats els preus de l'energia.

És cert també que alguns preus, durant la pandèmia, van baixar. Però el fet és que hem iniciat una espiral inflacionista d'incerta durada, la qual cosa suposarà una pèrdua del poder adquisitiu de les famílies, especialment dolorosa per als que tenen rendes mes baixes, suposant també una pèrdua de valor dels estalvis i menys competitivitat per a les empreses. És, per tant, un mal que patirà el conjunt de la societat espanyola d'una manera o altra.

Moltes empreses actualment encara no han traslladat al preu final l'augment de tots els costos que estan tenint, cosa que els suposa una reducció dels seus marges empresarials després de mesos de crisi i restriccions a l'activitat. Això representa un risc pel fet que aquests costos acabin repercutint en els preus finals dels productes, la qual cosa acabaria amb el ritme de creixement de l'ocupació que s'ha registrat en els últims mesos i produiria augments continuats dels preus als consumidors.

El govern central ha d'actuar amb rapidesa per tal d'evitar tant com sigui possible que les nostres empreses perdin massa competitivitat en relació a les seves competidores, ja que això ens faria reduir més les expectatives de creixement i acabaria afectant seriosament l'ocupació.

Per altra banda, el Banc Central Europeu si apuja els tipus d'interès per frenar la inflació (l'impost dels pobres), que de forma generalitzada estan patint els països de la UE, serà una altra medicina dura de tolerar per a moltes famílies i empreses, especialment les més endeutades amb préstecs i hipoteques, a banda de frenar la recuperació de l'economia.