"Necessito unes sabates noves. Un cobrellit vistós per a la meva habitació no estaria gens malament. Ah, i potser canviar-me les ulleres, que ja són de fa tres anys i em titllaran de boomer o em confondran amb ma mare." Deveu haver sentit aquestes frases des que el desembre es va instal·lar a les nostres retines, amb les promeses del Black Friday i de les ofertes de Nadal. Desenganyem-nos: no hi ha euros a quatre pessetes, i amb la retirada de les llumetes de les festes i del pessebre, tot queda reduït a la meitat d'alegre i d'espai. Trist, ho sé. 

La culpa de la nostra insensatesa i desfici ve del 1930, amb el propietari dels llegendaris magatzems Macy's de Nova York. El senyor Fred Lazarus Jr., un home espavilat que va preveure les maregasses de la moda i la influència en les persones, decidí liquidar les existències sobreres, en lloc de guardar-les per a la temporada vinent. No només això, sinó que el 1939 convencé el president Roosevelt perquè avancés una setmana la celebració del Dia d'Acció de Gràcies. Això és evident, calia incentivar la despesa abans de les festes nadalenques. Fou un acte agosarat, certament, però el va afavorir moltíssim i els resultats duren fins almenys el 2021. Si no em creieu, torneu al primer paràgraf: hi surt un color en anglès relacionat amb aquest tema. Exacte, black. 

Què hi trobem a les rebaixes? Una oferta única en armadures i arracades, en botes d'esquiar i davantals d'estampats africans? La manera de saber-ne més ha estat –disculpeu la propaganda a deshora– obrir la Viquipèdia. Em reconforta saber que els éssers humans tenim receptors d'endorfines i dopamina, i que aquestes substàncies són les que ens fan apujar el ritme cardíac i ens disparen l'alerta així que veiem que s'ha abaixat el preu de la camisa dels nostres somnis. Entrem, com si estiguéssim drogats, en un estadi de confusió i pressa per avançar a la cua i arrabassar amb qualsevol cosa, presos per una filosofia de vida gens honesta, això sí. A qui afecta l'addicció a les compres? A les persones amb baixa autoestima, de fàcil influència, simpàtiques i amables, que necessiten el contacte amb altres persones per sentir-se bé. El resultat de la compra és la insatisfacció i menysteniment de l'objecte: l'acte en si mateix és el que val, no pas el resultat. Problema greu, oitant. 

Altres coses menys greus són la disposició dels articles en aparadors, la positura dels venedors en botigues dissenyades per confondre els compradors, i l'etiquetatge salvatge i fulminant en contra del fet que el comprador porti ulleres o el cervell ben posat sota la gorra de llana. Ai, bípedes que organitzeu els aparadors! El blanc contra si mateix, o contra el negre, crea la sensació de fredor, de peresa i uniformitat. El gris contra el blanc tampoc hi destaca. Els bons productes no han d'estar a l'alçada d'un segon pis: llogueu binocles si voleu que els baixin al carrer. Estic d'acord amb l'etiqueta del preu anterior i l'actual, però no hi afegiu res més (els decimals també són euros, espavilats!) Per acabar, amuntegar objectes de mida petita i valor escàs contribueix al fet que piqueu a la cua d'un gran establiment. Avisats quedeu. 

Guardeu el moneder, estimats lectors. Ja l'haureu hagut d'empenyorar per pagar el rebut del gas i la calefacció. Segur que us calen els jerseis de poliamida poc gruixuda i procedència xinesa?