Poques hores abans de la nit de Nadal de 1982, el flamant govern de Felipe González va aprovar que la jornada setmanal màxima per als treballadors passava a ser de 40 hores amb l'argument que aquella mesura fomentaria la productivitat i l'ocupació.

Quaranta anys després i un altre govern socialista s'enfronta a l'encès debat de continuar avançant en la reducció de la jornada laboral. Quatre dies de feina a la setmana, 32 hores i el mateix salari és la proposta sobre la taula per treballar menys i ser més productius, a la qual cosa s'hauria d'afegir el major benestar dels treballadors, una millor conciliació de la vida personal, la reducció de la factura mediambiental, l'augment del temps lliure… Tot i que des de la patronal, es qualifica la proposta d'"ocurrència", el debat acadèmic, socioeconòmic i polític està obert.

Per prendre aquesta mesura, el governador del Banc d'Espanya assenyala que és necessari realitzar avaluacions i anàlisis molt rigoroses sobre l'impacte d'aquesta mesura sobre tots els agents implicats. Sent fonamental com afectarà l'ocupació i, en especial, els costos salarials, així com la productivitat com la variable més rellevant des del punt de vista del creixement de l'economia a llarg termini.

En totes les sortides de les crisis, sorgeixen aquests tipus de plantejaments, perquè darrere sempre hi ha la qüestió del repartiment de l'ocupació.
Software DelSol i Grupo de Luxe són dos empreses andaluses que s'han avançat en el temps sense esperar una nova regulació laboral per part del govern, i a hores d'ara ja no conceben la feina sense la jornada laboral de quatre dies. Empresaris i treballadors coincideixen a afirmar que la decisió d'instaurar els quatre dies de feina setmanal ha estat un gran encert. Per a les empreses, perquè el rendiment i la productivitat s'han incrementat i per als treballadors perquè han guanyat unes condicions que els han canviat la vida, sense que hagin vist minva en els salaris.
Els objectius que la primera de les empreses es va marcar per prendre tal decisió van ser aconseguir un augment de la productivitat i, alhora, un retorn positiu mitjançant la reducció dràstica de l'absentisme laboral, la fidelització de la plantilla a un projecte propi i l'atracció de talent a l'equip de l'empresa, que van ser complerts amb escreix segons el seu màxim directiu.

La segona empresa va posar un repte als seus empleats. Si mantenien o incrementaven la productivitat, implantava els quatre dies. Ho van aconseguir. Una sensació de benestar s'estenia per tots els racons de l'empresa i, si el treballador està content, el client ho percep. Les dos empreses van partir de la hipòtesi que cap horari de feina no equival a més productivitat.