La limitació en els pagaments en efectiu


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
La llei de Lluita del Frau Fiscal que va ser aprovada al Congrés el passat dia 25 de maig rebaixa el límit dels pagament en efectiu de 2.500 euros (2012) a 1.000, la qual afecta també els particulars. Aquesta llei ha enfurismat les principals associacions del comerç advertint que aquesta mesura suposa un seriós perjudici pel sector i que arriba en el pitjor moment, demanant que sigui revisada durant el seu tràmit al Senat.
A dia d'avui, el 80% de les operacions de compra al nostre país es fan en efectiu, deu punts més que la mitjana europea. En l'àmbit de l'electrònica, la tecnologia, roba i luxe, més d'un terç dels compradors d'aparells de gamma alta, sovint superiors a 1.000 euros, paga en efectiu, sent també habitual finançar la compra. A més es fan operacions que es paguen amb targeta, fet que suposa un cost amb comissions i la cessió de dades per part de la botiga. Sent aquests els segments que es veuran més afectats per la limitació.
I a més, no és el moment adequat perquè aquests sectors estan essent els més afectats per la crisi del coronavirus. Concretament, les vendes del comerç minorista, que ha tancat fins avui entre 90 i 225 dies, ha vist reduir el seu volum de vendes entre un 20 i un 25 % (uns 20.000 milions d'euros), i el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social s'ha reduït també amb 50.000 afiliats només el 2020, la qual cosa suposa el tancament d'un important nombre de botigues.
En aquests moments, el Govern hauria de centrar els seus esforços a posar en marxa mesures per afavorir el consum i no en altres com aquesta que justament aconsegueix el contrari, a més que no reduirà el frau fiscal.
La majoria dels països europeus no han establert límits al pagament en efectiu i, dels que ho han fet, només França l'ha establert en 1.000 euros, sense haver pogut aconseguir reduir amb aquesta mesura l'economia submergida de forma significativa, mentre que països com Alemanya, Finlàndia o Àustria, que no tenen establerts límits, tenen uns nivells baixos d'economia submergida. No obstant, Itàlia tot i que va abaixar el límit als 1.000 euros el va a tornar a apujar a 3.000 el 2016 i l'ha abaixat a 2.000 el 2021.
El Consell d'Europa es manifesta reconeixent que "l'efectiu segueix tenint un paper essencial en els pagaments minoristes, en particular per a la població que es troba en situació d'exclusió financera o digital i en determinats contextos, com a salvaguarda, en cas d'un mal funcionament dels sistemes i infraestructures de pagament, i que tant els pagaments en efectiu com els pagaments digitals s'han d'oferir i acceptar de manera general en resposta a la demanda i les preferències dels usuaris".
Per la seva part el Banc Central Europeu ha advertit Espanya que imposar un límit de 1.000 euros en el pagament en efectiu com a mesura de lluita contra el frau podria ser desproporcionat.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari