El Partit Popular està en competició amb el Partit Socialista en les primeres posicions dels sondejos en cas d'haver-hi eleccions espanyoles aviat. El partit de Manuel Fraga, d'Aznar i de Rajoy torna a tenir opcions de recuperar la Moncloa en un futur. 

Això es deu a l'esfondrament dels Ciutadans d'Inés Arrimadas, farts els seus pretèrits electors de les seves astracanades, de la seva indefinició política i/o del seu viratge a la dreta. Uns electors la majoria dels quals ara estan molt més contents votant Vox i els altres han tornat a les seves alma mater: ja sigui el PP o el PSOE. S'han acabat els canvis. Tornada a l'ordre natural de les coses. 
El PP també es recupera no pel seu mèrit propi, sinó pel demèrit dels altres: pel demèrit del govern "més progressista de la història", que falla i torna a fallar continuadament als ciutadans i concretament a molts dels seus votants o futuribles votants. Per això puja altra vegada el PP, sense mèrits propis. 

Perquè Pablo Casado lidera un PP que és un Partit Petit, no un Partit Popular. Fan política petita, més propera als estirabots que venia de fer Ciutadans i que així de malament els ha anat. Una política de fer oposició a tot, mancada de perfil institucional, sense sentit d'Estat i amb la bronca sempre present. Una política de perfil i to baix. I ideològicament amb una política a la dreta de la dreta, arribant a dir coses que potser ni el govern Rajoy hauria dit i que sols s'entenen comprenent que el corrent imperant és el del pensament de l'Aznar radicalitzat i de la seva fundació FAES. Una ideologia confirmada i exacerbada en el darrer i recent congrés del partit.

Aquest Partit Petit costa de veure'l a nivell europeu al costat d'altres partits com la gran CDU d'Angela Merkel o d'altres similars europeus.
L'executiva nacional del seu partit ha perdut brillantor i potència, amb un secretari general "Teo" García Egea que el major mèrit que té és ser l'amic personal del president del partit, amb un portaveu de la formació que és un periodista antic tertulià televisiu i amb una portaveu parlamentària que ve de ser alcaldessa de Logroño, no aconseguint ni la reelecció a l'ajuntament.

I què dir del Partit Petit a Catalunya?, que de tant petit ja és el Partit Minúscul. Tant ho és que sols té un diputat al Parc de la Ciutadella. Encara que el grup parlamentari el formen tres persones, és clar i evident que el PP del tarragoní Alejandro Fernández (bon diputat però mal candidat) està sol, al costat d'una diputada provinent de Ciutadans, en busca de mantenir la cadira, i amb una altra companya de bancada independent, provinent del món Manuel Valls i companyia.

A la resta de l'Estat, els barons territorials es miren el PP de Pablo Casado amb perspectiva i de lluny, sortint a les mínimes fotos possibles. Ni el gallec Núñez Feijóo, ni el salamanquès Fernández Mañueco, ni l'andalús Moreno Bonilla s'hi apropen gaire.

A banda menja i juga Isabel Díaz Ayuso (sí, al PP tots es diuen pels dos cognoms), presidenta de la Comunitat de Madrid. Personatge inclassificable, situada ideològicament a la dreta de Vox, reina dels numerets i de la farsa política, que sembla aspirar a quedar-se amb el lloc del líder Pablo Casado. Un Casado d'estudis dubtosos davant d'una Díaz Ayuso que ve de portar les xarxes socials del partit i a la qual estan fent creure que pot ser la "lideressa" d'Espanya amb aliança amb Vox. Tot plegat molt de Partit molt Petit.