L’any 2014, encara essent director de Nova Tàrrega l’Albert Pont, recordo que li vaig proposar de fer una entrevista a Monsenyor Novell per a la revista. El bisbe de Solsona ja portava algunes polèmiques a l’esquena i era una personalitat coneguda, alhora que era una persona propera a la ciutat de Tàrrega, i jo ja visualitzava una entrevista de portada. Aleshores des del bisbat em van respondre que el bisbe volia evitar donar entrevistes per un temps. I ja no ho vam reprendre… D’aleshores ençà el bisbe va donar altres entrevistes i ha estat protagonista en d’altres ocasions, però mai com ara.

Ara segur que aquesta entrevista també seria de portada, després de la renúncia al càrrec del bisbe; així que aprofito aquí també per deixar la carta oberta a Xavier Novell per si algun dia vol donar una entrevista en exclusiva a aquesta revista.

Novell és un personatge carismàtic i controvertit. Un personatge singular, intrigant, místic, eloqüent. Jo li veia futur, cosa que era fàcil a la seva edat per ser un prelat. El veia com a possible substitut d’altres bisbes de major rellevància en un futur més o menys proper, com per exemple al capdavant del bisbat de Lleida o de la Seu. Això ja no passarà.

No es va dir per part seva o del bisbat les raons per abandonar el càrrec; només es deia que era per motius estrictament personals. Tanmateix els mitjans, sucant molt pa a un oli molt incert, ens han explicat aquests darrers dies que la Providència ha previst camins tortuosos per al bisbe. Es parla d’una relació sentimental amb una dona amb un perfil personal complicat, es parla de converses amb el papa, i de moltes teories… Alhora que s’ha recuperat tota la seva trajectòria de declaracions.

Molts han mostrat la seva satisfacció perquè el bisbe abandoni les vestidures episcopals, després de les seves moltes polèmiques retrògrades. I amb tota aquesta història d’una relació afectiva amb una dona s’ha mostrat entusiasme i certa mala bava. 

Si tot el que es diu és cert, del que estic segur és que Xavier Novell deu haver patit i pateix molt. La fe i les conviccions personals que el lligaven a un bàcul no es poden trencar així com així. I per això, aquest tema cal tractar-lo amb respecte.

Les seves posicions envers alguns temes socials li havien generat molt menyspreu (jo,  tot i ser creient, tampoc les comparteixo). I aquestes energies les havia generat ell al dir altes i clares les seves posicions, o posicions de l’Església, diguem-ho així. Cosa que d’altres bisbes no fan per prudència, contenció, discreció o por que les ovelles s’esvalotin. S’esperava que defensés l’avortament, el matrimoni homosexual, la pastilla del dia després i una llei pels drets dels transsexuals? Era evident que no; no ho fa ni el papa “progre” Francesc. No fotem! Però a Francesc se l’estima perquè és cordial i perquè parla bé de Leo Messi… L’error de Novell era dir-ho, dir-ho massa clar i dir-ho mirant als ulls. Proclamar-ho amb la mitra al cap. Semblaven encarnar-se en ell els més abrandats bisbes carlins de la història.

El mateix que passa amb la posició en relació al procés a Catalunya, un tema amb el qual no tothom es mulla. Al passat i en excepcions queden ja els capellans que alçaven banderes que consideraven justes.

Els discursos de l’urgellenc mentre ha estat a la càtedra solsonina han estat contundents, però fluctuants i adaptables al moment, acabant ubicant-se a favor de l’independentisme, en un país que demana tenir, encara avui, com a mínim, bisbes catalans i que defensin la causa catalana, més enllà del far de Montserrat.
Tenir idees pròpies, saber parlar i que el que es digui ressoni com una campana, aconseguir que la seva opinió sigui d’interès general, no és quelcom simple en una societat cada vegada més atea i ateitzant com la nostra. I aquest va ser un dels pecats del bisbe davant la societat catalana. En aquest sentit, des del meu punt de vista, amb la sortida de Novell, l’Església catalana hi perd més que no hi guanya.

Pel contrari, pel que fa a certes declaracions mancades de raó ni ciència i de possibles pràctiques estúpides per corregir l’homosexualitat, en aquest cas, millor que Monsenyor Novell sigui sols Xavier Novell.

Per tancar. Confio, confiem, a saber la veritat de tot plegat i a tancar aviat aquest lamentable vodevil que supera en escreix tota ficció; alhora que desitjo a Novell que pugui ser feliç dins la gran contradicció i recança en què haurà de viure sempre.