S'entén per moniato una persona que no és massa llarga d'enteniment i que, possiblement, tampoc vol ser allargada. El moniato, doncs, anomena la persona i el tubercle, que rep el nom de "sweet potato" en anglès americà. Es poden fer moniatos al forn? No cal dir-ho: poseu una persona –no li deixeu treure l'abric, és indispensable aquesta condició– en un lloc calorós, i espereu a veure quin efecte li fa, la combinació d'abric gruixut i escalfor sense miraments. Esdevindrà un "moniato" al forn, però no n'espereu cap agraïment. Si perd massa muscular, greix, o alguna idea que el pertorbés o impedís que pensés pel seu compte, se n'anirà desguàs avall. Dels moniatos no cal esperar-ne flors. Ja us he dit que eren tubercles, per tant sempre treuen rels cap endins. Rels, que no neurones. 

Una altra espècie endèmica de la nostra flora és la bleda. No li busquéssiu refinament: en llatí rep el nom de Beta Vulgaris, i ja se sap, que vulgo i poble són quasi sinònims. Generalment s'acompanya de la patata, o Pepita, una amiga –parenta dels tubercles, abans esmentats– que diuen li dona corporeïtat. Perquè ens entenguem: la bleda és verdura, i com a tal no té massa sabor. Una bleda és bleda fora i dins de l'aigua, amb sal o sense. Si es fa en una olla i de fons hi posem Roberto Carlos, podria ser que l'efecte "bleda" només es quedés en "figaflor". Però això ja forma part del paràgraf de sota. 

Si no coneixeu les figaflors, us esteu perdent el bo i millor de l'avorriment gastronòmic. Primerenca i basta, és la filla indòmita de la figuera, que malda per sortir quan ningú no sua la cansalada ni s'ajeu a prendre el sol en llocs anomenats "platges". No és massa dolça, aquesta figa: si abans he esmentat la cansalada, cal fer-li un maridatge. He dit maridatge, no pas matrimoni! I parlant d'aparellar-la: Plató n'era un gran devot, i Galè –aquell que es representa en forma de serp i bastó a les farmàcies– l'aconsellava per als participants dels Jocs Olímpics. Ara que ja no tenim confinament municipal, si podeu passar per Tòquio… Em descuidava de dir-vos que posseeix moltes quilocalories, la figaflor. Llàstima que siguin calories i no quirats d'or. Ai. 

Per acabar, les direm ben grosses –ai, perdoneu, era una ironia– de les faves. I és que val més faves a ca teua, que pollastres a ca l'altri; ens referim a tenir el menjar assegurat a casa nostra, ni que sigui molt discret, que un tiberi a casa dels altres. Per als que es recuperen dels efectes econòmics de la Covid, els desitjo que puguin treure faves d'olla. 

D'una cosa estic segura: aquest article s'acaba, jo torno després de Setmana Santa, i per tant són faves comptades. Bon profit, o no!