Bon dia i bona hora.

Ens agraden les etiquetes i etiquetar les persones. Això ve del màrqueting, suposo, potser. O és molt antic. Segurament perquè les nostres neurones necessiten catalogar el bé i el mal, el que ens sembla correcte o incorrecte, el que intuïm o copsem com a realitat, el que hem après amb la nostra experiència al llarg de la vida. Totes les vides no són iguals. Cap vida és igual. Cap persona és igual a ningú, a cap altra.

Cada cop que alguna cosa em provoca una sotragada faig un pas enrere i intento mirar-ho amb perspectiva. Què em fa mal? Què em provoca aquest enuig? Això ho vull a la meva vida? Com i des d'on hi faig front? Hi he de fer front? Puc deixar-ho passar sense fer cap anàlisi? Em refio de la meva intuïció? Dels aprenentatges fets en trec alguna cosa positiva?

Si et fas preguntes sembla tot un desgavell, però preguntar-nos al llarg dels mil·lennis ens ha dut on som. Hi ha coses senzilles que responen a preguntes bàsiques. És fort, eh! 2.500 anys per continuar dient-nos i preguntant-nos el mateix que els pensadors i filòsofs grecs.

Democràcia!

Una paraula que s'ha convertit en un crit de lluita per la llibertat. De veritat hem d'estar defensant una pancarta que digui DEMOCRÀCIA? A Ripoll ho saben prou bé. I jo, que no em sento part d'aquest món dual, tridimensional, esperpèntic, em trobo dient: si es treu una pancarta dient LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ (que a més fulmina un president), o una altra que posa DEMOCRÀCIA, nens i nenes, nois i noies, senyors i senyores, avis i àvies, padrins i padrines... on hem arribat? Al cap del carrer.

Això va de llibertat personal i col·lectiva. A mi m'importa poc que siguis subsahariana, sud-americana, turca o iraniana. Saps què m'importa? Que fugint de la misèria o la guerra a la qual t'has vist abocada arribis a un lloc on et sentis en pau i lliure, respectis els meus costums, la meva llengua, la meva manera de viure-ho. Ho sé, no pots perdre la teva identitat, d'on vens, el que has patit, les teves arrels. Si les teves arrels han sigut el patiment, dona una oportunitat a una nova manera de fer, d'enriquir la vida, de fer-la més humana, més rica en pensament, en aprenentatge, amb nous horitzons. No perdis les teves arrels, però deixa que allà on plantis el nou arbre en surtin feréstegues arrels de les noves aigües que et trobes pel camí.

Jo votaré el 14-F, i tant! Hem de continuar dient el que volem com a poble perquè si no votem, ells tornen.