Ho han fet sempre, els arbres. I, tanmateix, tot i les condicions adverses que hagin pogut patir, que n'han patit força i de molt rellevants, en general se n'han sortit. Àdhuc quan la intervenció de l'element humà no ha servit de gairebé res, ans al contrari, la força de la mateixa naturalesa s'ha encarregat de la seva supervivència. És per això, sobretot, que ens acompanyen, ens ajuden i ens serveixen. Són un exemple formidable de l'esperit de la terra i de la natura que l'ecosistema, que (encara) ens acull, ens regala. Per a mi són un referent per a l'humanisme quan aquest vol aixecar la mirada a la recerca d'un coneixement veritablement exemplar i sempre positiu. I encara que jo no pugui saber per què són com són ni per què fan el que fan, entenc, emperò, que alguna força o raó de la mateixa naturalesa els fa ser com són. Quan, per exemple, observo els xiprers que tenim al cementiri denoto que les han passat de tots colors i emperò segueixen impertèrrits guiant la darrera arribada de moltes generacions de ciutadans, ensems guardant-ne llur etern repòs.

He començat referint-me als arbres per culpa d'un remot impuls que m'hi deu haver portat. Un altre dia volgudament hi tornaré, tot i que avui m'ha servit, fins a cert punt, per poder fugir de tanta xerrameca partidista, de tant populisme barat i matxucador, de tanta hipocresia fatxenda, mentides, insults, amenaces, apostolats gairebé sublims i, per què no dir-ho, salpebrats també de relats supremacistes clarament entabanadors dirigits literalment a fer-nos desaparèixer com allò que som i volem ser: catalans lliures oberts al món. Catalans que, per llengua, cultura, identitat i trajectòria històrica, anhelem i aspirem a exercir el dret fonamental del principi d'autodeterminació per esdevenir un estat sobirà dins del concert de les nacions lliures del món.

Aquests dies els mitjans de comunicació en general estan fent el seu agost. Per a ells unes eleccions són com una mena de festassa i fins a cert punt és comprensible. El que costa de comprendre és el fet que deixin de ser crítics amb aquelles decisions, polítiques més que no pas jurídiques, imposades de forma arbitrària, des d'una institució oficial com ho és la JEC: suprem àrbitre electoral dispensador també i ara de justícia sancionadora erigit clarificador de bons i dolents.

I si faig incís en aquest punt és perquè evidencia un sistema democràtic tòxic, opac i profundament malmès. Ja sabem, però, que a l'Espanya contra Catalunya tot s'hi val segons ells, no pas per a nosaltres els catalans. Doncs, amb aquestes condicions de lamentable context democràtic, agreujat per la molt perillosa pandèmia, celebrarem unes eleccions decretades, en contra de la decisió de la Generalitat, pel TSJC. Així que, per ordre de la superioritat, tothom a votar el 14-F. Hi anirem, o hi hauríem d'anar, tots els catalans que volem la independència llevat d'aquells que són forçats ocupants de les UCI que prou pena deuen tenir.

Mireu, no tenim prou capacitat real i menys econòmica per poder fer una bona gestió de la crisi sanitària ni de la consegüent recuperació econòmica. Per no tenir, no ens podem ni endeutar i els recursos previstos per la UE han d'anar cap al govern de l'Estat i aquest, per raons d'estat, abans de comptar amb Catalunya ja sabem que els rebentarà amb les seves "originals accions benefactores". Aquesta és la crua realitat i això no té reparació possible ni anant per la via ampla ni camp a través perquè, sempre que l'espai s'eixampla, l'ànima es tensa i a nosaltres no ens volen ni destensats ni tensats i amb prou feines dividits. Per això han enviat aquest nou governador/prefecte, de nom geogràfic i atribucions d'aparent plenipotenciari a "liquidar el problema catalán". No ens tenen cap mena de respecte, però els fem por. Així que a les urnes, catalans! De les qüestions domèstiques en parlarem un altre dia, dialogant primer entre nosaltres i després amb qui faci falta perquè segons quin acabi essent el resultat no hi haurà ni vies ni camins per on transitar en tant que catalans. Ah! I no volem anar de genolls; per dignitat sobretot.