MIQUEL MILLÀ NOVELL, expresident de Càritas Parroquial de Tàrrega

L'Ajuntament ha decidit la suspensió de l'alberg de transeünts, per dificultats econòmiques i d'ús, després d'elaborar un informe sobre el tema. La normativa exigeix, entre altres, que hi hagi un vetllador 24 hores al dia durant els 365 dies de l'any. La despesa que implica aquesta exigència és l'equivalent de quatre persones a temps complet per cobrir totes les hores; efectivament, surt molt car.

El servei que fins ara oferia Càritas, mitjançant convenis amb l'Ajuntament que s'anaven renovant anualment, era bàsicament el següent:

• Atenció personalitzada en el moment de la inscripció del transeünt per detectar les seves necessitats immediates de feina, de salut...
• Proposta d'ocupació als transeünts entre un i cinc dies, que incloïa una paga, allotjament, menjar, roba i tot el necessari per a una correcta higiene personal.

Cal dir que al darrere d'aquesta prestació hi havia la idea fonamental d'uns serveis a canvi d'una feina, tal com sempre deia mossèn Garriga: un model promocional, molt més digne que un simple model assistencial. A més, aquest sistema era una simbiosi que afavoria l'activitat social i ecològica de recuperació de Cartaes i, naturalment, el mateix treballador.

• Hi havia un valor que no es pot comptar en euros, que tenia un alt rendiment social, no econòmic: l'alberg funcionava, també, com a llar i lloc d'atenció per a unes persones de risc de Tàrrega, que hi anaven a la tarda a parlar, a veure la tele, a prendre cafè, pastes o entrepans i a dutxar-se i canviar-se de roba si els calia. Càritas sempre tenia entrepans, fets pels voluntaris, per a tots tipus d'usuaris, segons la seva cultura.
• Els usuaris de l'alberg tenien l'assistència de treballadores i d'una voluntària de Càritas a temps parcial, que feien, a més, serveis com a tràmits burocràtics, valoració psiquiàtrica, intermediació amb la família, recerca d'habitatge, hospitalització i, fins i tot, acompanyament fins a la mort.

Càritas, a més d'oferir una atenció de tipus administratiu, també ha proporcionat un caliu humà que la freda administració no pot donar. Ha tingut l'Ajuntament en compte aquests fets, abans de prendre la decisió de tancar l'alberg? Cert és que hi ha la intenció d'oferir un servei de dutxes, mitjans d'higiene i atenció als més necessitats; i si aquesta proposta es realitza, molt bé; però, tot i així, hi faltarà l'empremta d'humanitat que Càritas hi posava. Què passarà amb els transeünts, que es guanyaven uns diners amb un treball digne? El model promocional d'oferir acolliment, feina i caliu humà al transeünt ha desaparegut. Una llàstima.

Caldria que Càritas i l'Ajuntament trobessin un camí viable econòmicament, que pogués incloure aquests serveis socials i d'acolliment en pro dels sense llar i dels més febles d'aquí. Segur que de la bona voluntat d'uns i altres en pot sortir la millor solució.