L'any 2020 ha sigut un any desastrós, d'aquells que fan de mal recordar, però que faríem bé de no oblidar. Tot, absolutament tot i tothom, hem quedat marcats per la pandèmia ocasionada per la Covid-19. Uns més que d'altres, de fet, com sempre sol passar. I, sobretot, cal destacar que hi ha hagut famílies que han perdut éssers estimats, puntals exemplars, humans i personals en molts casos i que sempre seran presents en el seu record més íntim. Mantinguem també, tothom en general, ni que sigui des de l'anonimat, un record viu en la mudesa com a mostra d'humana solidaritat.

No oblidem que la pandèmia va esclatar de manera gairebé apocalíptica al món occidental, perquè el sistema que l'hauria d'haver detectat en tota la seva previsible gravetat havia fallat completament a tota la ciutadania. Ho vull reiterar perquè sembla que el fet de la ineficàcia del sistema, malgrat la situació tan dramàtica provocada, no hagi de ser debatut en tota la seva profunditat. Perquè aquí ha fallat tot i tothom, també la gestió política de tots els governs del planeta, inclosos també els nostres. I és aquí on haurem de destacar la lamentable gestió protagonitzada pel govern espanyol; d'entrada irresponsable per la seva perillosa recentralització erràtica dins d'un escenari ple de banderes espanyoles, autoritats policials i militars desplegats pels carrers. Un autèntic nacionalisme sanitari que ens va abocar a un caos monumental que va dilatar qualsevol possible gestió de la urgent i necessària eficàcia mentre els morts s'anaven sumant i les places hospitalàries, UCI incloses, saturant i saturant. Hi ha molts més aspectes que avui deixo de banda perquè em sembla que ara no cal ni que en parlem per la vergonya que produeixen.

Sí que vull destacar l'esforç, tan global com colossal que han fet els científics i la constant viva i permanent en què el personal sanitari ha excel·lit en la batalla per la salut. També la nefasta gestió portada a terme en general pels polítics professionals o, millor dit, per la política professional des de les institucions establertes. Ara mateix, quan l'esperança que hem pogut finalment depositar sobre el vaccí i les corresponents vaccinacions sembla que portarà camí de tornar a evidenciar la incapacitat política en què lamentablement no paren de moure's els nostres gestors polítics. Trist si tot plegat ens ha de condicionar bona part del nou any 2021, encara que, de fet, si fem els números del que ens diuen els al·ludits polítics, la cosa prèvia no s'acabarà fins a finals del 2022. Veurem.

En realitat avui volia escriure sobre la neu. O millor dit sobre les boles de neu (polítiques) que s'han començat a tirar des d'algunes de les posicions avançades que els suposats guanyadors de les suposades eleccions del 14-F tenen emplaçats en vista al nou autonomisme. Que vigilin amb el que es pensen voler-nos vendre perquè hi ha molta gent que, com jo mateix, no volem viure en aquest estat fallit ni en un país mal governat i sense dignitat política com és, cada dia més, la Catalunya que alguns polítics van fent maniobrar.

(Continuarà)