Com que quan tindreu la Nova Tàrrega que acollirà aquest modest article a les vostres mans serà el dia 24 de desembre, vigília de Nadal, vull aprofitar l'avinentesa per desitjar-vos, amables lectors, primer de tot que us trobeu bé de salut, vosaltres i les vostres respectives famílies i amistats, que us cuideu molt i tant com us sigui possible. Ara toca ser el màxim de prudents tots plegats. I, als que hagin patit la pèrdua d'algun ésser estimat i als que, d'alguna manera estiguin patint la cruel infecció d'aquest maleït virus, només els puc acompanyar amb l'entranyable record, una humana resignació i el desig d'un futur ple d'esperança en companyia de tots els seus. Tanmateix, malgrat el virus, les injustícies, les penúries i totes les limitacions i angoixes que ens puguin embargar i que a tots ens envolten d'una manera o altra, us vull desitjar el millor Nadal possible. Pensem que les tradicions, i en especial aquesta, ens fan més propers, generosos i solidaris. Ànims i endavant! Ens en sortirem! Fins aquí el significat emocional del Nadal que, d'alguna manera, us volia transmetre.

Pensem que la vida és sempre dilema i conflicte, lluita, esforç i que tot el que l'envolta i la regeix (incloses les injustícies en el cas dels catalans) ens esperona i ens fa més coratjosos. També ens ensenya que som fràgils i vulnerables. Més del que sovint ens pensem. Però, així i tot, o precisament per això, vull dir per aquesta crua realitat, hauríem de tenir més clar que mai que la nostra dignitat i els nostres drets nacionals mereixen ser reconeguts i respectats. No pas com han estat històricament tractats dins d'aquest ignominiós estat que, si pogués, ens faria desaparèixer per la via que fos. S'ha vist el que pensen alguns sectors d'àmbits altament significatius de les seves forces armades i militars. I de la repressió permanent, àmplia i sostinguda a què ens tenen sotmesos a través dels poders jurídics i policials. També els poders pertanyents a l'acció política, governamental i legislativa suposadament democràtica, que ens manté subjectats al piló d'un infamant tractament fiscal i financer. En fi, no cal seguir, almenys per ara, perquè penso que avui no és el moment. I si m'ha sortit una mica a raig és perquè es fa impossible d'evitar per la gravetat que ens suposa. I perquè no ho podem oblidar. 
Avui en realitat volia començar manllevant part de les paraules que Miquel Desclot –poeta– va pronunciar en el seu parlament en rebre el premi Carles Riba de poesia 2020, cosa que faig a l'acabar: 

"Vivim un temps revolt que no sembla gaire propici a la poesia lírica. En primer terme, ens amenaça asprament un virus que ens tanca a casa perquè ens voldria matar per asfíxia. Alhora, ens amenaça no menys asprament un altre virus que ens tanca a la presó perquè no gosa fer el que de debò voldria, que és afusellar-nos. I, encara, ens corca mortalment un tercer virus que ens tanca a la masmorra de la nostra pròpia misèria de poble mesquí que, abans que unir-se per la llibertat, s'estima més una esclavitud enfangada en una ignominiosa renyina constant. Haig de dir que el que més em terroritza és aquest tercer virus. I m'esgarrifa pensar que només tindrem vacuna per al primer. (...) I l'emoció és el veritable combustible de l'ànima, com el menjar ho és de la carcassa. Si volem que l'ànima sobrevisqui a tantes pandèmies, val més que l'alimentem bé."

Bon Nadal a tothom!