L'agenda internacional per al 2021, una vegada vençuda la pandèmia, estarà marcada per la reconstrucció de l'economia. L'arribada de les vacunes ha de suposar el principi de la fi del coronavirus i el trampolí per començar a construir tot allò que s'ha destruït.

El món precoronavirus ja era desigual, però les decisions que es prenguin a partir d'ara poden ampliar o corregir aquestes desigualtats. La distribució de la riquesa i els ingressos serà molt important el 2021, ja que hi ha seriosos riscos que apareguin després de la pandèmia importants escletxes que marquin una recuperació desigual. Una d'aquestes escletxes és la que es produirà entre els que tenen accés al crèdit i els que no; i l'altra, entre les persones i els territoris que s'incorporin a la revolució tecnològica i els que no. En aquesta tessitura els experts ja no parlen d'una recuperació en V o similar, sinó en una evolució en K, una bifurcació en què apareix una part de la població que es recupera després de la pandèmia i un altra que es va empobrint, incidint en el problema de la desigualat. En aquest sentit el Banc Mundial ja ens avança que en aquest any 150 milions de persones seran empeses cap a la pobresa extrema.

Amb l'accés de Joe Biden a la presidència dels EUA res fa pensar que es recuperi el multilateralisme a escala mundial, si bé és esperable una major sensibilitat pels temes climàtics en línia amb els corrents internacionals i en contraposició amb el seu predecessor, però en canvi no s'espera cap canvi en relació a les relacions dels EUA amb la Xina i les repercussions que a escala global això representa.

El nou any ens marcarà també quins efectes ha tingut el pas de la pandèmia en la nostra forma de viure. Hi ha consens generalitzat que la Covid ha revolucionat la forma de treballar, de viatjar, de produir i, en resum, de viure, restant per veure quina part d'aquesta revolució quedarà una vegada superada la crisi. De moment alguns governs volen aprofitar aquest parèntesi per impulsar noves formes de fer les coses i en aquest sentit estan orientats, per exemple, els fons de recuperació impulsats per la Unió Europea. Uns recursos que, tant en la forma com en el fons, haurien de servir per recuperar l'impuls del projecte europeu una vegada superat el trauma que suposa la sortida del Regne Unit.

Sent Espanya un dels països més afectats, tant sanitàriament com econòmica, té davant el repte d'afrontar amb èxit una recuperació que serà difícil i més amb el nivell de crispació política existent, que dificulta l'obtenció de consensos. El bon ús dels fons europeus serà una de les claus per a aquesta recuperació, que impulsi l'enlairament tant dels sectors tradicionals com dels nous.