De la Covid-19 a la crisi econòmica


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
Amb el que ja coneixem, l'economia nacional s'enfronta a la que serà la major crisi econòmica dels últims 100 anys, i això que encara no hem vist el final del túnel, ja que desconeixem fins quan durarà la crisi sanitària provocada per la Covid-19 i les seves corresponents conseqüències en les persones, els negocis, les empreses i l'economia.
El que en un principi semblava una recessió molt profunda però breu, ara ja s'albira com a molt profunda però de conseqüències molt duradores, no preveient-se una recuperació dels nivells del 2019 fins d'aquí a varis anys.
Segons estimacions del Fons Monetari Internacional, aquest país serà el que patirà la major caiguda econòmica del món. Quan a principis del tercer trimestre semblava que l'economia es començava a recuperar, els persistents rebrots de la pandèmia durant l'estiu (conseqüència d'una mala desescalada i de conductes socials irresponsables), esdevenia la segona onada de la pandèmia, provocant una segona recaiguda de l'economia i afectant negativament el consum privat, la inversió i les exportacions. La forta dependència de la nostra economia del sector turístic ha agreujat encara més l'esmentada recaiguda a diferència del que succeeix a altres països veïns de la UE.
A nivell laboral, les últimes xifres d'ocupació mostren que els empresaris davant el que ens ve han deixat de recuperar treballadors dels ERTO, i fins i tot es considera que aquests treballadors passin a l'atur.
Tot plegat genera en els treballadors i les seves famílies un temor a perdre la feina, cosa que els fa endarrerir el consum de béns duradors, i que junt amb les mesures de confinament o de tancaments preventius de negocis accentua la nova recaiguda en aquest quart trimestre de l'any, quan encara no ens havíem començat a recuperar de la primera i amb l'agreujant de la incertesa de fins quan duraran els efectes sanitaris de la Covid-19.
Tot fa pensar que el 2021 el començarem amb treballadors perdent la seva feina, negocis tancant portes, menjadors socials que no donen l'abast, empreses en fallida i un augment general d'impagaments i de la morositat que malmetrà els resultats de les empreses, especialment de la banca.
A nivell nacional el deute públic s'està enfilant cap a xifres mai vistes i és que tant Espanya com la resta de països s'hauran de seguir endeutant per pal·liar els efectes socials i econòmics de la pandèmia, resultant-ne molts estats en fallida, esperant quitances del seu deute perquè senzillament no el podran tornar.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari